La literatura basca traduïda al català (1982-2020)
La qüestió que aquesta tesi investiga està lligada a la literatura basca traduïda al català: la finalitat ha estat analitzar a fons l’estat de les traduccions que del basc s’han fet al català. I, a més, analitzant la literatura basca traduïda al català, s’ha volgut posar el focus sobre les relacion...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675127 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/675127 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Literatura basca Literatura vasca Basque literature Literatures minoritàries Literaturas minoritarias Minority literatures Traducció literària Traducción literaria Literary translation Ciències Humanes 8 |
| Sumario: | La qüestió que aquesta tesi investiga està lligada a la literatura basca traduïda al català: la finalitat ha estat analitzar a fons l’estat de les traduccions que del basc s’han fet al català. I, a més, analitzant la literatura basca traduïda al català, s’ha volgut posar el focus sobre les relacions entre les cultures basca i catalana en època contemporània, i fer una diagnosi actualitzada d’aquests fluxos relacionals. Dins el marc de relacions entre les cultures basca i catalana, poques vegades examinades en profunditat, hem cregut que la literatura traduïda és una de les àrees més adients per estudiar aquests lligams. Per assolir aquest coneixement, doncs, hem presentat el corpus d’obres basques per a adults traduïdes a la llengua catalana, i hem plantejat de manera acurada els funcionaments dels sistemes literaris basc i català, sobretot en el camp de les traduccions. També hem analitzat quines són les raons històriques (tant literàries i culturals, com d’altres de tipus més social, polític o ideològic) que ens poden ajudar a entendre millor els aspectes relacionals entre ambdues literatures. De la mateixa manera, hem tingut en compte la percepció, les connotacions socials i la projecció mediàtica de la literatura basca en l’àmbit de la llengua catalana. No podem obviar que s’han de considerar no només les modificacions de la realitat, sinó també els canvis del punt de referència de qui les observa. En aquest sentit, hem analitzat si les transformacions més determinants relacionades amb la percepció externa de la literatura basca s’han produït per la manca de la quantitat i la qualitat de la producció literària, que, sens dubte, haurien hagut d’afavorir aquella percepció; o pels components sociopolítics, que han pogut anar en contra i deixar la literatura basca en una situació gairebé d’invisibilitat. Hem tractat, bàsicament, de procedir a una anàlisi minuciosa i sistemàtica del corpus d’obres basques traduïdes al català des de diferents aproximacions sistèmiques i sociològiques a l’estudi de les traduccions, com poden ser la Teoria dels Polisistemes, plantejada per Itamar Even-Zohar, i la noció de Camp literari, proposada per Pierre Bourdieu. Hem analitzat la manera com aquest corpus ha estat integrat en el sistema literari català per veure també quina és la imatge que transmet la literatura basca traduïda al català, tot plegat amb la finalitat d’observar si aquesta imatge respon a una sèrie d’estereotips, de clixés nacionals que operen en relació amb els bascos, o si la imatge que sorgeix a partir del corpus és més fidel a la realitat original de la literatura basca contemporània. |
|---|