Els programes de prevenció basats en l’evidència dels trastorns de la conducta alimentària en el context educatiu: revisió sistemàtica
[cat] L’elevada prevalença dels trastorns de conducta alimentària (TCA), que assoleix valors de l’1-3% en la població general i del 4-5% en els joves, així com les múltiples conseqüències associades a la patologia, incideix a desenvolupar formes de prevenció eficaces. Factors socia...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEducacio:Anuari_educacio_2017p250 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEducacio/index/assoc/Anuari_e/ducacio_/2017p250.dir/Anuari_educacio_2017p250.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEducacio/document/Anuari_educacio_2017p250 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Educació Education and food behavior Eating disorders -- Spain -- Balearic Islands -- Statistics -- Periodicals |
| Sumario: | [cat] L’elevada prevalença dels trastorns de conducta alimentària (TCA), que assoleix valors de l’1-3% en la població general i del 4-5% en els joves, així com les múltiples conseqüències associades a la patologia, incideix a desenvolupar formes de prevenció eficaces. Factors socials com la imposició de cànons de bellesa pels mitjans de comunicació, la pressió dels iguals, els antecedents familiars de patologies, les criances parentals inadequades, la història d’abusos patits, i factors personals com l’obesitat o els canvis en la figura, les dietes, l’autoestima deteriorada, la insatisfacció corporal, l’autoexigència i el perfeccionisme, poden influir sobre els joves, afavorint que busquin formes immediates i poc saludables de reduir el seu pes. Una aposta per prevenir els TCA i intervenir sobre els factors de risc seria el desenvolupament de programes de prevenció basats en l’evidència científica. La finalitat d’aquesta revisió és identificar i analitzar els programes basats en l’evidència existents, disseminant- ne els components per perfilar programes eficaços. Els resultats es fonamenten en programes dirigits a joves menors de 18 anys i desenvolupats en el context educatiu. Predominen els que aposten per estructures breus, fonamentades entre 3 i 4 sessions, dirigits a edats compreses entre els 10 i els 14 anys i aplicats per professionals de la salut mental. A més, la variable sexe és essencial, en implicar diferències en els resultats i en l’eficàcia. D’igual manera, es debatrà també la modalitat dels programes i la implicació parental. |
|---|