El llibre escolar i la presència dels autors clàssics i dels humanistes en l'ensenyament del segle XV
És un fet l’interès generalitzat en la societat barcelonina del segle xv per l’aprenentatge de lletra, per l’escola, pels estudis superiors, tant pels seus beneficis per a la promoció social de cada barceloní com també, segons que deien els consellers de la ciutat l’any 1431, «per lo interès e bon e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/219781 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/219781 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ensenyament Barcelona (Catalunya) Teaching Barcelona (Catalonia) Segle XV |
| Sumario: | És un fet l’interès generalitzat en la societat barcelonina del segle xv per l’aprenentatge de lletra, per l’escola, pels estudis superiors, tant pels seus beneficis per a la promoció social de cada barceloní com també, segons que deien els consellers de la ciutat l’any 1431, «per lo interès e bon estament de la cosa pública de la dita ciutat», és a dir, la ciutat de Barcelona. Quins llibres o textos servien de base a l’ensenyament? En un altre lloc hem exposat l’aspiració en l’ensenyament de la Barcelona dels segles xiv i xv a partir de l’ideal de l’època clàssica, passant per la cristianització d’aquest ideal i els canvis provocats per la introducció dels textos d’Aristòtil a la baixa edat mitjana, tot tenint present en l’exposició la munió de dades que hom obté de documentació de tota mena que ens informa de les biblioteques dels barcelonins. També disposem de textos que ens assabenten de l’ensenyament concret contingut en programes acadèmics d’escoles d’arts o secundàries, i també superiors, de Barcelona. Es tracta d’un programa en el qual la gramàtica i la lògica tenen el paper principal i la literatura i les altres arts liberals romanen en un segon pla. Trobem aquí el resultat, com hem dit, dels canvis que s’esdevingueren a Occident a principi del segle xiii amb la traducció i la popularització de les obres d’Aristòtil |
|---|