Les ordinacions de mercaderies encamerades o falsificades. Evolució del control municipal sobre qualitat de les espècies i de les drogues (segles XIV-XV)
Amb el present treball l'autor intenta aproximar-nos al funcionament de la mostassafia i a la creació d’un dret municipal encarregat de regular la vida ciutadana, i ho farà a partir d’un aspecte relativament simple: el control de la qualitat de les espècies i les drogues. Mostrarà com el mostas...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2001 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositorio: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/54546 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10261/54546 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mercaderies Control de qualitat Barcelona Segles XIV-XV |
| Sumario: | Amb el present treball l'autor intenta aproximar-nos al funcionament de la mostassafia i a la creació d’un dret municipal encarregat de regular la vida ciutadana, i ho farà a partir d’un aspecte relativament simple: el control de la qualitat de les espècies i les drogues. Mostrarà com el mostassaf era un oficial reial amb capacitat per executar les ordinacions municipals i, en alguns casos, jutjar conflictes que hi estan relacionats, tot i que, en cas de dubte, havia d’apel·lar al consell d’altres oficials i dels consellers i, en cas de desobediència, no podia imposar-se i havia de recórrer a l’ajut del batlle. Veurem també com les ordinacions, que en ocasions s’han atribuït al criteri del mostassaf, emanaven únicament i exclusiva dels consellers barcelonins, i que foren aquests qui les anaren adaptant a la realitat barcelonina tot creant un cos jurídic que, sota el nom d’ordinacions del mostassaf, va conèixer diverses redaccions mai definitives i constantment subjectes a revisions, actualitzacions i reformes per adequar-lo millor a les necessitats de la vida econòmica, comercial i artesana de Barcelona. De fet, intenta mostrar que els mateixos consellers eren conscients d’estar creant un cos jurídic original i imprescindible que calia anar polint acuradament per tal d’evitar-ne la fossilització i la caducitat. |
|---|