Les finances municipals de la Barcelona dels segles XIV i XV: Del censal a la Taula de Canvi
L’objectiu central d’aquest article és mostrar com el municipi de Barcelona creà durant els últims segles medievals unes finances públiques plenament desenvolupades. Ara bé, parlar de finances públiques a l’època medieval presenta problemes perquè no tots els historiadors utilitzen l’expressió de la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositorio: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/54531 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10261/54531 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Finances públiques Barcelona Finances municipals Segles XIV-XV |
| Sumario: | L’objectiu central d’aquest article és mostrar com el municipi de Barcelona creà durant els últims segles medievals unes finances públiques plenament desenvolupades. Ara bé, parlar de finances públiques a l’època medieval presenta problemes perquè no tots els historiadors utilitzen l’expressió de la mateixa manera. Així, per exemple, és habitual que els historiadors qualifiquin les finances reials com a públiques, quan aquestes no diferien gaire de les de qualsevol senyor feudal d’una certa importància. I ho fan perquè la monarquia, des del segle XIII, començà a presentar-se com a una institució pública; és a dir, perquè els juristes que treballaven per a la Corona començaren a elaborar un discurs juridicopolític, basat en el dret romà, que presentava el monarca com a màxim representant de la cosa pública. De fet, podem veure com altres institucions utilitzaren aquest mateix discurs, des dels municipis als Estats regionals o als mateixos senyors feudals en els seus dominis. Alguns historiadors poden considerar la pretensió d’aquests darrers com una aberració, simplement perquè veuen la monarquia com una institució precursora –o profètica– de l’Estat liberal, mentre que els feudals són presentats com els seus màxims detractors, obcecats amb els seus interessos particulars de classe i sense una visió global de l’Estat. |
|---|