Estudio patológico de biomarcadores en la Angiopatía Amiloide Cerebral y la Enfermedad de Alzheimer
Introducció: Nombrosos estudis suggereixen que el deteriorament cognitiu en el cervell ancià típicament presenta un solapament entre patologies neurodegeneratives i vasculars. La malaltia neurodegenerativa més freqüent seria la malaltia d’Alzheimer (MA) i entre les etiologies vasculars més freqüents...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673685 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673685 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Alzheimer Angiopatia Angiopatía Angiopathy Amiloide Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | Introducció: Nombrosos estudis suggereixen que el deteriorament cognitiu en el cervell ancià típicament presenta un solapament entre patologies neurodegeneratives i vasculars. La malaltia neurodegenerativa més freqüent seria la malaltia d’Alzheimer (MA) i entre les etiologies vasculars més freqüents es troba l’angiopatia amiloide cerebral (AAC). Les dues entitats comparteixen el dipòsit de beta-amiloide (βA), mentre que en la MA aquest dipòsit es troba en les plaques neurítiques, en l’AAC es troba en les parets vasculars d’artèries i/o capil·lars cerebrals. Justificació ciencítifica: La presència de biomarcadors o l’expressió de proteïnes específiques en el cervell podrien definir o modular l’acumulació de βA en l’AAC i βA i/o tau en la MA. Hipòtesi: Diferents apolipoproteïnes com l’ApoE, la ApoJ i la ApoA-I s’han associat a l’agregació i aclariment cerebral del βA. La primera hipòtesi d’aquesta tesi és que l’expressió i distribució d’aquesta família de proteïnes podrien determinar la localització de l’dipòsit de βA cerebral en plaques parenquimatoses o en parets vasculars corticals o meníngies i capil·lars. D’altra banda, s’han descrit diferents gens com loci de susceptibilitat genètica per a la EA mitjançant estudis d’associació de el genoma complet. Entre ells, el gen CD2AP codifica la proteïna associada a CD2 (CD2AP), de la qual poc es coneix sobre la seva funció en el cervell. La segona hipòtesi de treball és l’existència d’una associació entre l’expressió i distribució de CD2AP, i les característiques neuropatològiques de la MA. Objectius: Conèixer la distribució anatomo-patològica i localització cel·lular dels dipòsits d’aquestes proteïnes en el cervell humà en pacients amb AAC i/o EA. Disseny de l’estudi: Es van realitzar principalment dos estudis immunohistoquímics en cervells humans, un centrat en l’anàlisi de les apolipoproteïnes ApoE, ApoJ i ApoA-I en pacients amb i sense AAC i un altre enfocat en l’estudi de CD2AP en pacients amb i sense EA. Per a això, es van analitzar un total de 101 cervells procedents d’autòpsies realitzades principalment a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, per al segon estudi es van incloure també mostres de la Fundació Centre d’Investigació Malalties Neurològiques (CIEN) de Madrid. Es va analitzar la presència o absència de dipòsit vascular, parenquimatós en forma de plaques o en les cèl·lules (neurones, astròcits, oligodendròcits i cèl·lules endotelials) de les 4 proteïnes. En l’estudi de les apolipoproteïnes, a més es va realitzar una anàlisi del genotip ApoE i, en el de CD2AP, es va realitzar immunofluorescència amb doble tinció CD2AP i Tau-AT8, i Tau-3R en malalts amb Malaltia de Pick. Resultats i conclusions: En el primer estudi, es va identificar la presència de dipòsit vascular i parenquimtós de ApoE i ApoJ, sent el dipòsit de ApoA-I de predomini en capil·lars corticals. La presència d’ApoE en artèries corticals es va associar a l’aparició d’hemorràgia intracranial en pacients amb AAC. L’al·lel APOEε2 es va trobar amb més freqüència en els casos de AAC amb hemorràgia cerebral que en els casos de AAC sense hemorràgia. A més, el genotip APOEε4 estava més representat en pacients amb AAC tipus I (dipòsit βA capil·lar), mentre que els pacients amb AAC tipus II (sense dipòsit βA capil·lar) presentaven APOEε2 amb més freqüència. Pel que fa a el segon estudi, es van identificar dipòsit de CD2AP neuronal en pacients amb MA que es van relacionar amb el dipòsit de proteïna tau fosforilada i estadi neuropatològic de Braak. També es van identificar dipòsits neuronals en pacients amb Malaltia de Pick, mentre que no es van trobar en pacients control o altres taupaties com la degeneració corticobasal i la paràlisi supranuclear progressiva. No es van identificar dipòsits de CD2AP en parets vasculars ni parenquimatosos en forma de plaques en pacients amb dipòsit de βA. |
|---|