L'«interpoema» de Segimon Serrallonga i l'«apropiació» de Joan Ferraté
La traducció poètica ha estat un mode d'activitat literària molt fecund en la literatura catalana d'aquest segle. Les motivacions i els criteris dels traductors són sovint diversos i complexos. Ens fixem aquí en dos casos particulars, els escriptors Segimon Serrallonga i Joan Ferraté, per...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2000 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:2717 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/2717 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Traducció poètica Literatura catalana contemporània Teoria de la traducció poètica Poetic translation Contemporary Catalan literature Poetic translation theory |
| Sumario: | La traducció poètica ha estat un mode d'activitat literària molt fecund en la literatura catalana d'aquest segle. Les motivacions i els criteris dels traductors són sovint diversos i complexos. Ens fixem aquí en dos casos particulars, els escriptors Segimon Serrallonga i Joan Ferraté, per la rellevància de les idees subjacents en les respectives aproximacions a la traducció de poesia i per la peculiaritat de les obres. |
|---|