Traduir sota la dictadura franquista, traduir clandestinament
Acabada la guerra civil, la dictadura de Francisco Franco va prohibir les traduccions al català durant una dècada, fins al 1948, en què van aparèixer l'Odissea de Carles Riba i la Divina Comèdia de Josep M. de Sagarra en condicions molt restrictives. Aquestes condicions es van mantenir pràctica...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:170128 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/170128 https://dx.doi.org/urn:doi:10.6035/MonTI.2013.5.9 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Traducció catalana Franquisme Clandestinitat Poesia Ariel Catalan translation Franco Underground publishing |
| Sumario: | Acabada la guerra civil, la dictadura de Francisco Franco va prohibir les traduccions al català durant una dècada, fins al 1948, en què van aparèixer l'Odissea de Carles Riba i la Divina Comèdia de Josep M. de Sagarra en condicions molt restrictives. Aquestes condicions es van mantenir pràcticament inalterables fins al 1962, quan va deixar de practicar-se la censura lingüística prèvia davant la demanda de publicar qualsevol traducció catalana. En la dècada dels quaranta, quan la persecució era més severa, van sortir a llum dues revistes clandestines en català, Poesia (1944-1945) i Ariel (1946-1951), que van traduir regularment una selecció de l'obra dels noms canònics de la literatura occidental, sense negligir l'aportació de la contemporaneïtat, les avantguardes i les novetats més recents. |
|---|