L'ofici de traduir a l'exili
Per a molts intel·lectuals, conèixer alguna llengua estrangera, en la diàspora del 1939, va convertir-se en una taula de salvació. Si us plau per força, de seguida van esdevenir intèrprets o traductors. De vegades van exercir-ne en camps de refugiats o de concentració, d'altres vegades, com a o...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:181858 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/181858 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Traducció catalana Exili 1939 Traducció professional |
| Sumario: | Per a molts intel·lectuals, conèixer alguna llengua estrangera, en la diàspora del 1939, va convertir-se en una taula de salvació. Si us plau per força, de seguida van esdevenir intèrprets o traductors. De vegades van exercir-ne en camps de refugiats o de concentració, d'altres vegades, com a ocupacions ocasionals o, el més sovint, com a feines regulars de característiques distintes: des dels traductors autònoms fins als assalariats en organismes internacionals. Rere aquesta diversitat de tipologies, tots compartien, pel cap baix, que havien arribat a la traducció de manera forçada, que s'hi dedecaven per necessitat i que, en el desenvolupament d'aquesta tasca, sofrien un doble exili: territorial i lingüístic |
|---|