Envellir amb veu pròpia: la força transformadora de la gent gran en una societat intergeneracional
[cat] Aquest treball analitza el concepte de participació activa de les persones grans des d’una perspectiva de drets humans, multidisciplinària i crítica. Parteix del marc proposat per l’Organització Mundial de la Salut sobre l’envelliment actiu (OMS, 2002), entès com un procés d’...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2025_anuari_envelliment_p175 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2025_anu/ari_enve/lliment_/p175.dir/2025_anuari_envelliment_p175.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2025_anuari_envelliment_p175 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Older people Intergenerational relations Aging |
| Sumario: | [cat] Aquest treball analitza el concepte de participació activa de les persones grans des d’una perspectiva de drets humans, multidisciplinària i crítica. Parteix del marc proposat per l’Organització Mundial de la Salut sobre l’envelliment actiu (OMS, 2002), entès com un procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat, i el complementa amb principis de dignitat, independència i autorealització reconeguts internacionalment (Asamblea General de las Naciones Unidas, 1991; HelpAge International, 2018). Mitjançant una diagnosi detallada de la realitat actual a les Illes Balears i l’Estat espanyol, s’identifiquen barreres estructurals com l’edatisme, la bretxa digital, la desigualtat de gènere i la manca d’accessibilitat, que limiten l’exercici ple de la ciutadania per part de les persones grans. L’article aprofundeix en els beneficis de la participació activa, tant a nivell individual —millora de la salut mental, autoestima i qualitat de vida (Observatori Social de “la Caixa”, 2020; IMSERSO, 2022)— com col·lectiu —cohesió social, transmissió de coneixements i reforç del teixit comunitari (Rodríguez, 2018; López, 2021). A través de casos d’estudi a les Illes Balears, Catalunya i el País Basc, s’il·lustren bones pràctiques en àmbits com el voluntariat, l’habitatge cooperatiu, la participació institucional i l’alfabetització digital (Ajuntament de Palma, 2023; Consell Insular d’Eivissa, 2022; Basque Government, 2022). A partir d’aquest corpus, es proposen estratègies per fomentar una participació significativa: des de la institucionalització de canals de participació fins a la promoció d’aliances intergeneracionals i la cocreació de polítiques públiques (Fundación Pilares, 2020). Finalment, es fa una crida a la corresponsabilitat institucional i ciutadana per situar la vellesa com una etapa de plenitud i contribució activa, i es defensa la necessitat d’un canvi de paradigma que reconegui les persones grans com a agents polítics i socials imprescindibles per a una democràcia inclusiva i justa. |
|---|