Heat shock proteins
La crioconservació de gàmetes s'ha convertit en una necessitat per a una producció eficientd'animals domèstics, permetent la modificació dels programes de cria d'animals i oferint unmitjà per a mantenir la diversitat genètica mitjançant l'emmagatzematge d'importantgermoplasm...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:217156 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/217156 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Vaques Oòcits |
| Sumario: | La crioconservació de gàmetes s'ha convertit en una necessitat per a una producció eficientd'animals domèstics, permetent la modificació dels programes de cria d'animals i oferint unmitjà per a mantenir la diversitat genètica mitjançant l'emmagatzematge d'importantgermoplasma que podria revitalitzar les poblacions futures. Aconseguir un mètode robust decrioconservació garantiria la preservació del material genètic femení d'espècies en perilld'extinció i de gran importància econòmica. La vitificació és la tècnica més prometedora per a lacrioconservació d'oòcits. Des dels primers intents de vitrificació d'oòcits bovins, el protocol devitrificació i els dispositius de suport utilitzats han canviat considerablement. No obstant això, acausa de les peculiaritats de l'oòcit boví, la taxa de fecundació i la capacitat dedesenvolupament dels oòcits crioconservats bovins encara han de millorar-se. Durant el procésde vitrificació, les cèl·lules sofreixen crio-dany i formació de gel, la qual cosa condueix acanvis ultraestructurals que provoquen fallades en la maduració i el desenvolupament. Per aaquest propòsit, en aquesta tesi hem investigat diferents estratègies per a millorar la capacitatde desenvolupament dels oòcits bovins després dels processos de vitrificació i escalfament.Les proteïnes de xoc tèrmic (HSPs) són proteïnes d'estrès cel·lular altament conservades ques'han identificat com un mecanisme de defensa cel·lular. La majoria d'elles s'expressen deforma constitutiva a nivells baixos, però algunes es poden regular positivament en resposta afactors estressants cel·lulars per a controlar el plegament de proteïnes i protegir contral'agregació i desnaturalització de proteïnes. Entre les proteïnes induïbles, en aquesta tesi vanser analitzades la HSP70 (HSPA1A) i la HSP90 (HSP90AA1). En el capítol II, podem observarcom un tractament de xoc tèrmic definit (1h, 41.5 °C) va augmentar la intensitat de lafluorescència per a la HSP70 quan es va aplicar a les 8h d'IVM. Quan aquest estrès per calores va aplicar abans de la vitificació dels oòcits, no es van mitigar els efectes nocius de lacrioconservació, com prèviament hi havia hipotetitzat. El líquid fol·licular és naturalment ric enfactors de creixement i citocines. Se sap que la família de citocines interleuquina (IL) -6 té unpaper predominant en la funció de reproducció. En el capítol III, avaluem com la IL-6, la IL-11 iel factor inhibidor de la leucèmia (LIF) induïen canvis en l'expressió de miR-21 i unsaltres miRNAs claus en cèl·lules de cúmuls i oòcits bovins. No trobem dades prometedores pera IL-6 i IL-11, però LIF va augmentar l'expressió de miR-21tant en cèl·lules de cúmul com enoòcits. S'ha descrit el paper del LIF en l'activació de vies de senyalització clau per a lasupervivència i el manteniment de les cèl·lules. En el capítol IV, avaluem com la suplementacióamb LIF afectava el desenvolupament d'embrions i modulava l'expressió gènica en oòcits iembrions. LIF va augmentar l'expressió d'HSPA1A i HSP90AA1 en el moment de l'activació delgenoma embrionari. En el moment en què es van desenvolupar els embrions, en l'etapaexpandida i eclosionada, la HSPA1A es va reduir i també ho va fer el DNMT3A. LIF no vainfluir en la divisió i la taxa de blastocists. El major impacte exercit per LIF va ser durant latransició matern-embrionària. Imitant les condicions fisiològiques i guiats pels resultatsobtinguts anteriorment, en el capítol V suplementaren els oòcits amb LIF durant la maduracióper a millorar la vitrificació. La vitrificació va modificar clarament els nivells de ARNm i el LIFsembla precondicionar als oòcits perquè no sofreixin tant estrès, encara que no es vanobservar diferències en cap grup de tractament en termes de taxa de blastocists. |
|---|