Modelo de microplano clíndrico para compuestos poliméricos reforzados con fibras

Aquesta tesi de màster se centra en l’optimització d’un model cilíndric microplà per simular el comportament mecànic dels materials compostos reforçats amb fibres. Aquest estudi es realitza utilitzant la subrutina VUMAT, codificada externament en Fortran, i integrant-la a Abaqus/Explicit per permetr...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Debray, Lucas
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:español
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/430340
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/430340
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Reinforced plastics
Fibrous composites
Polymeric composites
Plàstics reforçats
Compostos fibrosos
Compostos polimèrics
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials
Descripción
Sumario:Aquesta tesi de màster se centra en l’optimització d’un model cilíndric microplà per simular el comportament mecànic dels materials compostos reforçats amb fibres. Aquest estudi es realitza utilitzant la subrutina VUMAT, codificada externament en Fortran, i integrant-la a Abaqus/Explicit per permetre simulacions explícites del comportament del material sota diferents condicions de càrrega. La investigació comença amb una fase inicial de validació, en la qual es realitzen assajos de tracció, compressió i cisallament en materials compostos unidireccionals de carboni/epoxi (AS4/3501-6). Els resultats es comparen amb dades experimentals de la literatura, obtenint un error mitjà aproximat del 6,15% en tracció longitudinal i del 2,20% en compressió transversal, la qual cosa demostra la precisió del model en la representació del comportament elàstic. Posteriorment, es simula un assaj de flexió en tres punts amb diferents mides de mostres de carboni/epoxi AS4/3501-6 amb disposició multidireccional, amb l’objectiu d’avaluar la capacitat del model per predir la fractura i el comportament post-pic en laminats compostos, així com la influència de la mida de la mostra. Els resultats evidencien certes limitacions en la predicció de la resposta posterior a la fractura, fet que requereix una nova calibració dels paràmetres clau, com la resistència al cisallament, i la redefinició d’una malla més adequada.