Immune response to vaccination with CAF®01 or CDA adjuvanted conserved antigens from porcine viral and bacterial pathogens
El porc és susceptible a una gran varietat de patògens en edats primerenques com per exemple el virus d'influença (VI) o els bacteris Glaesserella parasuis i Streptococcus suis. Avui dia els efectes d'aquests patògens poden evitar-se amb una bona gestió sanitària dels ramats o amb tractame...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/687897 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/687897 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Vacuna Vaccine Adjuvant Adyuvante Porcí Porcino Swine 619 |
| Sumario: | El porc és susceptible a una gran varietat de patògens en edats primerenques com per exemple el virus d'influença (VI) o els bacteris Glaesserella parasuis i Streptococcus suis. Avui dia els efectes d'aquests patògens poden evitar-se amb una bona gestió sanitària dels ramats o amb tractament antibiòtic, i en menor mesura, a través de vacunació. No obstant, tant l'emergència de noves variants víriques així com també de noves soques bacterianes amb resistències antimicrobianes fa necessari buscar alternatives efectives per combatre les infeccions i així millorin la salut dels animals. En aquest sentit, la vacunació representa una excel·lent estratègia per prevenir les malalties infeccioses. Tanmateix, les vacunes disponibles contra aquestes malalties no ofereixen una resposta immune prolongada o protectora contra diferents soques del mateix patogen. Per això, l'ús d'antígens relativament conservats pot esdevenir una estratègia per aconseguir vacunes immunogèniques, efectives i segures. En aquesta Tesi doctoral es proposa identificar una combinació efectiva d'antigen/adjuvant capaç de reforçar la resposta immunitària innata i adaptativa i així conferir protecció contra un determinat patogen. Per a això s'han avaluat en tres estudis la immunogenicitat i eficàcia d' antígens conservats en combinació amb l' adjuvant liposòmic CAF®01 o el dinucleòtid cíclic CDA. El primer estudi (capítol III), avalua l'eficàcia i immunogenicitat del pèptid de l'hemaglutinina NG34 adjuvantat amb CAF®01 o amb la combinació de CDA/αGCM. Garrins joves es van vacunar dos cops en un interval de 21 dies i infectar experimentalment amb una soca de VI pandèmica pdmH1N1 per vies intranasal i endotraqueal. La vacunació amb NG34+CAF®01 va produir mes anticossos específics i cèl·lules secretores d'IFN-γ, que a més es va correlacionar amb una menor patologia en pulmó així com també menor carrega vírica. En canvi, la formulació NG34+CDA/αGCM va generar una resposta immune dèbil sense reducció de càrrega vírica i amb una variable patologia compatible amb Influença. En el segon estudi (capítols IV i V) s'analitza la vacunació neonatal amb el fragment proteic F4, una seqüència conservada en les soques virulentes de G. parasuis. L'estudi es divideix en dues parts: en la primera part es descriu la resposta immune després de la vacunació de amb la proteïna F4 adjuvantada amb CAF®01 o amb CDA mentre que en la segona part es detalla el procés d'infecció dels animals després d'inocular el serotip 5 de G. parasuis per via intraperitoneal. A l'inici de l'estudi es va detectar una colonització nasal natural per part d'una soca heteròloga de G. parasuis. Els animals vacunats amb la combinació d' F4+CAF®01 van ser capaços de reduir la càrrega d'aquesta soca a dia 38 post-vacunació en absència d'anticossos. També es va observar que la combinació d'F4+CDA va generar una resposta humoral específica amb IgGs anti-F4 encara que variable dins del grup. Així mateix es van valorar la resposta immune cel·lular mitjançant citometria de flux, on es va veure que la colonització amb G. parasuis va afectar els paràmetres analitzats. En la segona part de l'estudi, es descriuen els efectes de la inoculació intraperitoneal en els animals vacunats, on es va poder copsar l'afectació generalitzada en tots els grups sense diferències, dificultant la correcta avaluació dels candidats vacunals. Finalment, en el tercer estudi (capítol VI) s'examina la immunogenicitat i eficàcia de dues proteïnes de la paret cel·lular d'S. suis: els antígens MRP2 i C05. Garrins nounats es van vacunar en dues tandes amb ambdós antígens adjuvantats amb CAF®01 o bé amb CDA i infectats experimentalment intranasalment amb una soca de serotip 2 d'S. suis. Ambdues combinacions van produir una immunogenicitat dèbil, tant humoral com cel·lular, incapaç de protegir els animals front a la infecció a diferencia dels animals immunitzats amb autovacuna. |
|---|