Promoting Intestinal Health and Growth Performance in Slow-Growing Pigs: Early Nutritional and Management Interventions
Garantir un desenvolupament òptim dels garrins en les primeres fases de la seva vida i facilitar-ne l’adaptació a l’entorn i la dieta després del deslletament són factors crítics per invertir la tendència dels porcs de creixement lent. D’aquesta manera, l’objectiu d’aquesta tesi és millorar la nostr...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2023 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690771 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/690771 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Porcí Porcino Swine Nutrició Nutrición Nutrition Microbiota Ciències de la Salut 619 |
| Summary: | Garantir un desenvolupament òptim dels garrins en les primeres fases de la seva vida i facilitar-ne l’adaptació a l’entorn i la dieta després del deslletament són factors crítics per invertir la tendència dels porcs de creixement lent. D’aquesta manera, l’objectiu d’aquesta tesi és millorar la nostra comprensió dels factors relacionats amb el creixement lent a les primeres etapes de vida del porc i investigar diverses estratègies d’intervenció primerenques per millorar la colonització microbiana de l’intestí, la salut intestinal, el benestar del porc i el seu creixement després del deslletament. Al Capítol 3, explorem les connexions entre les característiques de la microbiota fecal, els biomarcadors d’estrès al pèl i el rendiment del creixement dels garrins durant els períodes de lactació i de transició. Els porcs de creixement ràpid van mostrar majors nivells de cortisona al pèl i una menor relació cortisol-cortisona al final del període de transició, la qual cosa indica una major activitat de l’enzim 11β-HSD tipus 2. A més, el creixement dels garrins en ambdós períodes es va associar a diferències en la microbiota intestinal i en la concentració d’àcids grassos de cadena curta (AGCC) a la femta al final del període de transició. Particularment, el creixement durant la lactància es va associar amb diferències més pronunciades, cosa que posa en relleu la influència de la colonització microbiana durant aquest període en la formació de la microbiota adulta dels garrins. Aquestes troballes van constituir la base de la hipòtesi del Capítol 4, l’objectiu del qual era examinar els efectes de la suplementació de dosis baixes (30 a 60 mg/dia) de XOS en garrins lactants. Aquesta intervenció va estimular el desenvolupament de poblacions microbianes degradadores de fibra i productores de AGCC durant el període de lactació i també durant el període de lactància. Tot i això, no va tenir efectes sobre el creixement. Com a mesura per atenuar l’estrès, al Capítol 5 ens vam proposar analitzar l’impacte de mantenir les ventrades juntes després del deslletament, en lloc de barrejar-les, juntament amb el subministrament d’un règim dietètic de baixa densitat de nutrients i energia durant el període de transició. Mantenir les ventrades juntes va tenir pocs efectes sobre el creixement, però va millorar el benestar dels porcs quan se’ls va traslladar a les sales de transició i de creixement-acabat i també quan se’ls va subministrar el règim dietètic de baixa densitat. A més, aquesta estratègia va donar lloc a una variabilitat del pes corporal dins del corral semblant a la dels porcs segregats per pes corporal, excepte en el cas dels porcs alimentats amb el règim dietètic de baixa densitat. Al Capítol 6, vam investigar l’efecte de substituir parcialment una alta inclusió d’ingredients de soja a la dieta “pre-starter” per SDP, PDP o una combinació de tots dos. Aquests ingredients d’origen animal van millorar el creixement dels garrins al final del període “pre-starter”. A més, la combinació de PDP i SDP va augmentar l’expressió de gens associats a la funció intestinal. Al Capítol 7, vam avaluar l’efecte de subministrar als garrins una major quantitat de dieta “pre-starter”, que incloïa SDP i PDP, fins que arribessin a un pes corporal desitjat, en lloc de fins a una data fixa. Tot i això, en les nostres condicions experimentals, la major ració de pinso “pre-starter” fins que els porcs van arribar als 7,9 kg no va aportar cap benefici en el creixement ni en la variabilitat de pesos al final del període de transició. Finalment, a la discussió general, vam deliberar sobre l’aplicabilitat de les estratègies d’intervenció estudiades a granges comercials, i vam proposar futures línies de recerca basades en les nostres troballes. |
|---|