Effect of Porcine circovirus 2 (PCV2) sow or piglet vaccination in different PCV2 subclinical infection scenarios
La present Tesi doctoral esta formada per tres estudis. El primer estudi va avaluar l'efecte de la vacunació de truges enfront a PCV2 sobre els paràmetres reproductius durant dos cicles gestacionals consecutius. Es van immunitzar 94 truges gestants amb una vacuna comercial enfront a PCV2, i 97...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/461187 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/461187 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Porcí Porcino Swine Circovirus Vacunació Vacunación Vaccination Ciències de la Salut 61 |
| Resumo: | La present Tesi doctoral esta formada per tres estudis. El primer estudi va avaluar l'efecte de la vacunació de truges enfront a PCV2 sobre els paràmetres reproductius durant dos cicles gestacionals consecutius. Es van immunitzar 94 truges gestants amb una vacuna comercial enfront a PCV2, i 97 van ser injectades amb una solució salina tamponada amb fosfat (PBS). En el primer cicle reproductiu el tractament va ser aplicat a les 6 i 3 setmanes abans del part, i en el segon cicle es va aplicar una dosi de record o PBS a les 2 setmanes abans del part. Les truges vacunades van mostrar nivells d'anticossos significativament més elevats en comparació amb les no vacunades. L'ADN de PCV2 només es va detectar al part en 2 (4,2%) truges no vacunades. Les truges vacunades van tenir 1,3 garrins nascuts vius més per camada en el segon cicle que les no vacunades. El present estudi va demostrar per primera vegada que la vacunació de truges enfront a PCV2 pot tenir una influència positiva sobre la prolificitat i la vitalitat de la seva descendència en una explotació de reproductores subclínicament infectades per PCV2. En el segon estudi, es va avaluar l'efecte de la vacunació de truges enfront a PCV2 sobre la resposta immune humoral i cel·lular en truges i la seva progènie. A les 7 setmanes abans del part, es van seleccionar 15 truges negatives a PCV2 per PCR i amb valors d'anticossos mitjans-baixos. Aquestes truges es van distribuir aleatòriament en dos grups de tractament segons els seus nivells d'anticossos. A les 6 i 3 setmanes abans del part, 7 truges van ser vacunades amb una vacuna comercial enfront a PCV2 i 8 van ser injectades amb PBS. Els garrins nascuts de truges vacunades tenien nivells significativament més alts de citoquines vinculades a les cèl·lules Th1 de memòria (IFN-γ i TNF-α) en comparació amb els provinents de les femelles no vacunades. En conclusió, la vacunació de truges enfront a PCV2, a més de desencadenar una resposta immune humoral en truges i la seva progènie, podria estar associada a una major transferència d'immunitat cel·lular de la mare al garrí. L'objectiu del tercer estudi va ser determinar la dinàmica serològica i virològica de la infecció per PCV2 en garrins vacunats a diferents edats en un escenari de PCV2-SI. Es van seleccionar 644 garrins sans de 2 setmanes d'edat que foren distribuïts aleatòriament en quatre grups de tractament: vacunació enfront a PCV2 a les 3, 6 o 10 setmanes d'edat (grups 3W-VAC, 6W-VAC i 10W-VAC, respectivament) i porcs no vacunats (grup NON-VAC). Específicament, amb la vacunació enfront a PCV2 a les 3 o 6 setmanes d'edat es van obtenir resultats similars, ja que les dues pautes van desencadenar una seroconversió eficient i van reduir, en diferents punts de mostreig, la proporció d'animals virèmics en comparació amb el grup no vacunat. Per altra banda, la vacunació enfront a PCV2 a les 10 setmanes d'edat només va aconseguir aquesta reducció a les 25 setmanes d'edat; en aquest cas, la vacunació va coincidir amb l'augment del percentatge de porcs virèmics. En conclusió, sota les condicions del present estudi, el temps òptim de vacunació dels garrins per controlar la infecció per PCV2 va ser a les 3 o 6 setmanes d'edat. A més, els OF van demostrar ser una matriu útil per a la avaluació de la dinàmica de seroconversió, en canvi, la detecció del ADN de PCV2 en OF no va mostrar ser un mètode efectiu per a la avaluació del control de la infecció durant els programes vacunals estudiats. |
|---|