La importància de l’atenció precoç en la prevenció de conflictes en l’àmbit acadèmic en adolescents amb TDAH
Actualment, el Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns del neurodesenvolupament infantils més comuns, que pot passar desapercebut fins a l’adolescència, quan comencen les exigències escolars i la necessitat d’adaptació al món adult. Des de l’atenció primerenca, s’e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | dissertação |
| Data de publicação: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositório: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/146869 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10609/146869 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | TDAH adolescents àmbit acadèmic adolescentes ámbito académico ADHD academic environment Attention-deficit hiperactivity disorder -- TFM Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat -- TFM Trastorno por déficit de atención con hiperactividad -- TFM |
| Resumo: | Actualment, el Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns del neurodesenvolupament infantils més comuns, que pot passar desapercebut fins a l’adolescència, quan comencen les exigències escolars i la necessitat d’adaptació al món adult. Des de l’atenció primerenca, s’emfatitza la necessitat de detectar precoçment les alteracions del desenvolupament, per millorar-ne el pronòstic i la qualitat de vida dels afectats i de la societat. Aquest estudi contempla dos objectius: (1) Afirmar que els adolescents amb TDAH tenen més probabilitat de presentar conductes disruptives en l’àmbit acadèmic; (2) Relacionar si l’atenció precoç en famílies i infants amb TDAH s’associa amb un millor rendiment acadèmic i una disminució de conductes disruptives durant l’adolescència. S’ha fet una revisió sistemàtica de la literatura científica (últims 20 anys) de caràcter qualitatiu, sintetitzant les principals característiques i resultats, des d’una perspectiva psicopedagògica, contemplant els àmbits personal, familiar, escolar i socio-relacional. Els resultats semblen evidenciar que aquest alumnat presenta més dificultats conductuals en l’àmbit escolar i que la detecció i intervenció primerenca pot fomentar una millora del pronòstic. Afirmen que les conductes disruptives són més pròpies de l’alumnat amb patologies conductuals i destaquen la importància d’un acompanyament psicopedagògic. Es conclou que cal una detecció i intervenció precoç amb famílies i infants, per poder-los proporcionar les ajudes i recursos necessaris, intentant evitar un increment de les conductes disruptives i les conseqüències negatives que poden patir, així com una major comprensió de les dificultats. Per verificar les conclusions, caldria un estudi experimental, no contemplat en aquest treball. |
|---|