Identification and validation of phenotypes in a cohort of patients with obstructive sleep apnea

Introducció. L'apnea obstructiva del son (AOS) és una malaltia heterogènia, complexa, que s'associa a múltiples comorbiditats. L'objectiu d'aquest estudi és identificar fenotips d'AOS mitjançant una anàlisi de clúster, fer un seguiment a llarg termini per validar aquests fen...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Silveira Isoba, María Guadalupe
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:271633
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/271633
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Apnea obstructiva del son
Apnea obstructiva del sueño
Sleep apnea
Ciències de la Salut
Descripción
Sumario:Introducció. L'apnea obstructiva del son (AOS) és una malaltia heterogènia, complexa, que s'associa a múltiples comorbiditats. L'objectiu d'aquest estudi és identificar fenotips d'AOS mitjançant una anàlisi de clúster, fer un seguiment a llarg termini per validar aquests fenotips i avaluar la influència del tractament amb pressió positiva contínua a les vies aèries (CPAP) en els diferents grups. Mètodes. Apliquem una tècnica de Partició Al voltant de Medoids en una cohort de 1.217 pacients recentment diagnosticats amb AOS. Realitzem un seguiment a 5 anys, analitzant la incidència de comorbiditats, la medicació crònica, les hospitalitzacions, la mortalitat i la influència del tractament amb CPAP en aquests aspectes. Resultats. Identifiquem tres clústers. Dos compostos predominantment per homes: un format per pacients de mitjana edat, amb excés de pes, AOS moderat i factors de risc cardiovascular; un altre compost per pacients de més edat, amb obesitat, AOS sever, factors de risc cardiovascular i una alta prevalença de cardiopatia isquèmica (18.4%) i fibril·lació auricular (9.7%). El tercer clúster està compost en un 77% per dones, amb AOS moderat, factors de risc cardiovascular, una alta prevalença de depressió (15.7%), així com una alta prescripció de medicaments antidepressius (55.1%), ansiolítics (40.0%), hipnòtics i sedants (11.1%), antiinflamatoris no esteroïdals (67.9%) i opioides febles (15.1%). Cada clúster va mantenir les característiques basals durant el seguiment, en relació amb la incidència de comorbiditats, consum de medicaments, hospitalitzacions i motius d'ingrés. L'absència de tractament amb CPAP es va associar a un risc significatiu més gran de mortalitat per qualsevol causa (hazard ràtio 5.84, interval de confiança 2.9-11.8), especialment en el clúster compost per homes de més edat (hazard ràtio 7.7, interval de confiança 4.06 -14.63) i en el de dones (hazard ratio 2.79, interval de confiança 1.34-5.79). Conclusions. Identifiquem tres fenotips amb característiques clíniques particulars que s'han mantingut durant el seguiment. L'absència de tractament amb CPAP i el tipus de clúster s'han associat a més mortalitat per qualsevol causa.