Deterioro cognitivo en pacientes con insuficiencia cardiaca

La insuficiència cardíaca crònica (IC) és un greu problema de salut que afecta l'1% -2% de la població adulta i de 8 a 10% dels pacients majors de 75 anys. El deteriorament cognitiu és un factor que empitjora el pronòstic, augmenta la mortalitat i es tradueix en majors taxes d'hospitalitza...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: González Moneo, María Jesús
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/405244
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/405244
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Deteriorament cognitiu
Deterioro cognitivo
Cognitive impaiment
Insuficiència cardíaca crònica
Insificiencia cardiaca crónica
Chronic heart failure
Fibril·lació auricular permanent
Fibrilación auricular permanente
Permanent atrial fibrillation
Ciències de la Salut
616
Descripción
Sumario:La insuficiència cardíaca crònica (IC) és un greu problema de salut que afecta l'1% -2% de la població adulta i de 8 a 10% dels pacients majors de 75 anys. El deteriorament cognitiu és un factor que empitjora el pronòstic, augmenta la mortalitat i es tradueix en majors taxes d'hospitalització. La prevalença de deteriorament cognitiu en pacients amb IC varia en funció de les sèries i l'instrument d'avaluació, entre el 30% i el 80%, és per això que s'ha suggerit el cribratge generalitzat en IC. No obstant això, la majoria d'estudis no utilitzen tests corregits per edat i escolaritat, o bé fan servir extenses bateries neuropsicològiques no aplicables en la pràctica clínica diària. Determinar la prevalença real en la nostra població mitjançant test adaptats i validats resulta prioritari per justificar la necessitat de cribratge. La pèrdua de rendiment cognitiu interfereix amb l'autocura i l'adherència al tractament del pacient, que reverteix en pitjors resultats en salut. El pes de les variables psicosocials com la xarxa social, el suport familiar, o la fragilitat en el deteriorament cognitiu no està estudiat. Manca establir el paper de les variables clíniques per facilitar la selecció dels pacients a prioritzar en el cribratge. Entre les morbiditats associades amb IC, la fibril·lació auricular permanent (FA) és particularment freqüent, present entre el 25% i 40% dels pacients, i empitjora el pronòstic global a llarg termini, particularment en pacients amb baixa fracció d'ejecció. Tot i això, encara no s'ha establert si la FA empitjora el rendiment cognitiu en condicions clíniques habituals i quin paper hi juga la fracció d'ejecció. En el primer estudi, es va determinar la prevalença de deteriorament cognitiu mitjançant Mini-Mental StateExamination de Folstein (MMSE) corregit per edat i escolaritat. Els pacients illetrats van ser exclosos de l'anàlisi final. Incloem variables clíniques i paràmetres de suport social i familiar, fragilitat, dependència, símptomes depressius i comorbiditat. Trobem el deteriorament cognitiu en els pacients amb IC relacionat amb l'etiologia isquèmica, la fragilitat i el gènere, indicant que el cribatge podria ser especialment apropiat en aquests pacients. En el segon estudi es va avaluar el paper de la FA en el deteriorament cognitiu en pacients amb IC mitjançant el Qüestionari de Pfeiffer (Short Portable Mental StateQuestionnaire), afegit al MMSE, ja que el primer està menys afectat per l'educació, i per tant vam poder incloure pacients analfabets. Es va considerar deteriorament cognitiu l'afectació en qualsevol dels tests. Es va trobar un augment de risc de deteriorament cognitiu en pacients amb FA i IC, tant en els de fracció d'ejecció deprimida com preservada després d'ajustar per múltiples factors clínics. Fortaleses i limitacions La tesi es basa en una àmplia mostra recollida en la pràctica clínica habitual, utilitzant tests validats en el nostre mitjà i corregits per edat i escolaritat, la qual cosa augmenta l'aplicabilitat a la pràctica clínica dels resultats obtinguts. La principal limitació de l'estudi és el disseny descriptiu transversal, que només permet fer inferències d'associació, no causals. D'altra banda, no es van aplicar bateries neuropsicològiques complexes, donant prioritat a l'aplicabilitat dels resultats en la pràctica clínica.