Alteraciones en la homeostasis del calcio y la actividad eléctrica que se asocian con la fibrilación auricular en miocitos auriculares humanos y un modelo porcino de infarto auricular
La fibril·lació auricular (FA) s'ha associat a anomalies estructurals, moleculars i electrofisiològiques a l'aurícula. El sistema nerviós autònom té un paper molt rellevant en l'inici i el manteniment d'aquesta malaltia, ja que pot induir canvis significatius i heterogenis en l&#...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691277 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691277 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fibril·lació auricular Atrial fibrillation Fibrilación auricular Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | La fibril·lació auricular (FA) s'ha associat a anomalies estructurals, moleculars i electrofisiològiques a l'aurícula. El sistema nerviós autònom té un paper molt rellevant en l'inici i el manteniment d'aquesta malaltia, ja que pot induir canvis significatius i heterogenis en l'electrofisiologia auricular. S'ha demostrat que els mètodes que redueixen la innervació autònoma a l'aurícula redueixen la incidència d'arrítmies, per la qual cosa la neuromodulació pot ser útil per controlar la FA. A més, s'ha observat un augment en la densitat de la innervació simpàtica en mostres auriculars de pacients amb FA. Aquest augment del to simpàtic és el resultat de l'activació dels receptors [Beta]-adrenèrgics acoblats a una proteïna Gs, que estimula adenilil ciclasa augmentant els nivells d'AMP cíclic amb la posterior activació de la proteïna quinasa A. Aquesta última activa proteïnes que s'encarreguen de regular l'homeòstasi del calci com el receptor de rianodina de tipus 2 (RyR2). La hiperfosforilació d'aquest receptor és de gran importància, ja que s'ha relacionat amb un increment en l'alliberament espontani de calci des del reticle sarcoplasmàtic. A la clínica, s'usen antagonistes dels receptors [Beta]-adrenèrgics com a tractament per a pacients amb arrítmies auriculars, sobretot per controlar la freqüència cardíaca dels pacients. Tot i això, aquests fàrmacs també modifiquen l'activació de RyR2 prevenint l'activitat espontània i les arrítmies ventriculars, suggerint que també podrien prevenir l'alliberament espontani de calci i reduir la incidència de postdespolaritzacions en pacients amb FA. Un altre factor que pot contribuir a la generació d'arrítmies auriculars és l'infart auricular (IA). Aquest passa quan s'oclueixen branques coronàries auriculars que normalment provenen dels segments proximals de les artèries coronàries dreta o circumflexa esquerra. A més, el seu diagnòstic, a partir de l'electrocardiograma, és difícil i podria ser degut als sistemes de registre convencionals o al baix impacte de l'oclusió de la branca auricular a l'estructura miocàrdica local i l'electrofisiologia. A la clínica, els canvis a l'ona P i la desviació del segment PR són criteris que permeten sospites d'IA, però són inconstants i poden requerir un ECG de referència. A més, se sap que les alteracions electrofisiològiques intrínseques induïdes per l'infart de miocardi auricular aïllat provoquen alentiment de la conducció auricular local, prolongació del període refractari i canvis en el segment ST i el voltatge dels electrogrames auriculars locals, substrat que podria propiciar les arrítmies. Actualment, la caracterització electrofisiològica de la cicatrització de l'IA i la seva capacitat per induir arrítmies auriculars es veu obstaculitzada per l'escassetat de models animals que imiten aquesta entitat clínica. |
|---|