Unravelling the pathobiological diversity of highly pathogenic avian influenza in birds
La influença aviària (IA) es considera una de les malalties virals més importants que afecten la indústria avícola i una amenaça contínua per a la població humana i la vida salvatge. Fins a la data, no hi ha una comparació sistemàtica de la patobiologia de virus d’IAAP clàssics i Gs/GD H5 en espècie...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/669602 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669602 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Influença Influenza Aviar Patobiologia Patobiología Pathobiology Ciències de la Salut 619 |
| Sumario: | La influença aviària (IA) es considera una de les malalties virals més importants que afecten la indústria avícola i una amenaça contínua per a la població humana i la vida salvatge. Fins a la data, no hi ha una comparació sistemàtica de la patobiologia de virus d’IAAP clàssics i Gs/GD H5 en espècies aviars de differentes grups taxonòmics i races. A la present tesi, es va avaluar sistemàticament les característiques patobiològiques diferencials d’un virus d’IA d’alta patogenicitat (VIAAP) pertanyent a un llinatge clàssic (H7N1) i un del llinatge Gs/GD H5 (H5N8) en diferents races de gallines (Gallus gallus domesticus), oques domèstiques (Anser anser var. domestica) i els coloms (Columba livia var. domestica). A l'estudi I, les anàlisis filogenètiques de l'H5N8 aïllat a Espanya a principis del 2017 van indicar que pertany al clade 2.3.4.4 grup B del llinatge Gs/GD H5 dels virus, i presentaven una alta identitat de nucleòtids amb VIAAP H5N8 prèviament aïllats a Europa, Àfrica i Àsia. La caracterització d'aminoàcids va revelar diverses substitucions d'aminoàcids associades a un fenotip en pollastres, ànecs i mamífers, però els marcadors més comuns de transmissió i virulència a humans no hi eren presents. A l'estudi II, tant el VIAAP H7N1 com l’H5N8 varen produir infeccions letals als pollastres, però l’H7N1 és més virulent en comparació amb l’H5N8 basat en les mortalitats més elevades i el temps mig de mortalitat mitjà més curt. El nombre relativament inferior de pollastres inoculats amb el VIAAP H5N8 amb excreció cloacal suggereix que la transmissió horitzontal d’aquest virus podria estar afectada. La replicació viral relativament més elevada de l’H7N1 al cervell de pollastres suggereix que les mortalitats més altes podrien estar associades a l’intens neurotropisme d'aquesta soca. Les races locals varen ser més susceptibles a la infecció per VIAAP que les races comercials, demostrant així que les races locals no presenten necessàriament una major resistència a aquests virus. A l'estudi III, totes les oques domèstiques inoculades amb H5N8 van sucumbir a la infecció, demostrant que el clade Gs/GD 2.3.4.4 H5N8 dels VIAAP que circulaven a Europa el 2016/2017 van adquirir una alta virulència per a aquesta espècie. H5N8 va produir una infecció sistèmica, i les aus probablement van morir a causa d’una disfunció neurològica o una fallada de diversos òrgans. L’elevada excreció i la detecció d’ARN viral a l’aigua de la piscina indiquen que aquesta espècie podria tenir un paper important en l’epidemiologia d’aquest virus. La manca de signes clínics, però la detecció d’ARN viral i la seroconversió demostren que diverses oques es van infectar subclínicament amb el VIAAP H7N1. Es va detectar excreció oral en diverses oques, cosa que suggereix que poden tenir un paper en l'epidemiologia dels llinatges H7 clàssics dels VIAAP. A l'estudi IV, els VIAAP H7N1 i H5N8 van causar infeccions subclíniques en coloms, com es demostra per la falta de signes clínics de malaltia, però seroconversió i detecció d’excreció viral en diverses aus. Un colom inoculat amb el VIAAP H5N8 presentava signes nerviosos greus i presentava lesions microscòpiques greus associades a un antigen AIV generalitzat al cervell. Per tant, demostrem per primera vegada que el VIAAP H5N8 Gs/GD 2.3.4.4 poden causar infeccions letals en els coloms per una disfunció neurològica. L’excreció viral en coloms inoculats amb VIAAP H7N1 i H5N8 va ser baixa, però, atès l’àmplia utilització d’hàbitat d’aquesta espècie, s’han de valorar més les implicacions biològiques d’aquests resultats. En conjunt, la present tesi demostra que el resultat clínico-patològic i l’excreció viral després de la infecció amb els VIAAP varien en gran mesura segons el virus i l’hoste, posant de manifest la necessitat d’estudiar la patobiologia d’aquests virus en diferents combinacions virus-hoste. Tenint en compte les grans diferències, aquestes dades també representen un punt de partida per estudiar els factors virals i hostes associats als resultats observats. |
|---|