Interactions of avian influenza virus with the host and the environment
En el primer estudi, hem analitzat les interaccions virus-hoste mitjançant una anàlisi RNA-Seq dual d’hoste i patogen utilitzant mostres de pollastres inoculats experimentalment amb dos ceps diferents del virus de la grip aviària d’alta patogenicitat. En primer lloc, hem classificat els pollastres i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688769 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688769 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Influença Influenza Hospedador Host Medi ambient Medio ambiente Environment Ciències de la Salut 0 |
| Sumario: | En el primer estudi, hem analitzat les interaccions virus-hoste mitjançant una anàlisi RNA-Seq dual d’hoste i patogen utilitzant mostres de pollastres inoculats experimentalment amb dos ceps diferents del virus de la grip aviària d’alta patogenicitat. En primer lloc, hem classificat els pollastres inoculats com a resistents o susceptibles. A continuació, hem fet una anàlisi RNA-Seq des del costat del virus i de l’hoste. Del costat del virus, es van detectar pocs canvis a nivell de quasi-espècie, entre l’ inòcul original i els hisops orals al cap de tres dies post-inoculació en aus susceptibles. Aquests pocs canvis apuntaven a un cert grau d’adaptació viral per guanyar aptitud viral en aquests pollastres. Del costat de l’hoste, els pollastres susceptibles a la grip aviària altament patògena van mostrar enormes gens expressats diferencialment als 3 dpi, en canvi els pollastres resistents no ho van fer. Tot i això, es van identificar gens expressats diferencialment prometedors en pollastres resistents i susceptibles, que mostraven regulacions oposades entre ambdós resultats. Aquests gens expressats diferencialment estaven relacionats amb les cascades NF-ĸB i MAPK, mostrant un patró significatiu i distintiu. Van ser regulats a la baixa en els pollastres resistents en comparació dels pollastres de control, mentre que van ser regulats a l’alça en els pollastres susceptibles en comparació dels pollastres de control, cosa que suggereix un paper perjudicial d’aquestes vies si no es regulen de manera òptima. A més, ens centrem en un gen individual d’expressió diferencial: una serina proteasa anomenada PLAU, coneguda per convertir el plasminogen en plasmina. PLAU es va regular a la baixa als pollastres resistents i a l’alça als susceptibles, cosa que suggereix un paper de PLAU en el resultat dels pollastres contra els virus de la grip aviària altament patògena. La nostra hipòtesi és que aquest paper podria estar relacionat amb un augment de la síntesi de plasmina en pollastres susceptibles, augmentant, alhora, l’activació de l’hemaglutinina per infectar noves cèl·lules, i causant coagulopaties i trastorns inflamatoris relacionats amb la fibrinòlisi induïda per plasmina . Al segon estudi, analitzem la persistència d’un virus de la grip aviària de baixa patogenicitat a l’aigua, utilitzant corrents artificials que simulaven l’entorn on viuen i transmeten la malaltia els reservoris de la grip aviària, en climes mediterranis. La detecció de l’ARN viral mitjançant PCR quantitativa fou possible fins al final de l’experiment (15 dies). A més, els resultats de la PCR quantitativa van revelar que la combinació de sediments i aigua freda era la condició amb un efecte protector significativament més gran sobre l’ARN viral de la influença aviària de baixa patogenicitat. Tot i que la detecció d’ARN viral va ser alta, els resultats van mostrar temps de persistència infecciosa inferiors als altres procediments experimentals. Això suggeria que factors analitzats per primera vegada al nostre estudi, com l’efecte dels cicles dia/nit de la llum solar i el moviment de l’aigua, podrien estar relacionats amb aquestes diferències sorprenents. Tot i que es van detectar temps de persistència baixos, vam plantejar la hipòtesi que la transmissió en climes mediterranis encara pot ser possible, en aus silvestres que s’agrupen en aiguamolls específics durant períodes curts. A més, aquests resultats estaven relacionats amb les condicions ambientals reproduïdes als rierols artificials; si s’imitessin altres condicions, com les de latituds septentrionals, podrien haver-se obtingut resultats diferents, esperant-se temps de persistència més llargs a causa de les temperatures més baixes i la menor insolació durant l’estació hivernal. Aquesta dissertació va mostrar la importància d’utilitzar metodologies multidisciplinàries per desentranyar les interaccions complexes que els virus de la influença aviària tenen amb l’hoste i el medi ambient. |
|---|