Estudi dels patrons del desplaçament fracturari en les fractures del húmer proximal
Actualment estem trobant un augment de les fractures d’húmer proximal degut principalment a l’augment de l’esperança de vida, a la major supervivència de la població amb un envelliment més prevalent. Aquest segment de la població presenta un major nombre de fractures de perfil fràgil i aquestes sole...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/458627 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/458627 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Humer Húmero Humerus Fractura Fracture Desplaçament Desplazamiento Displacement Ciències de la Salut 617 |
| Sumario: | Actualment estem trobant un augment de les fractures d’húmer proximal degut principalment a l’augment de l’esperança de vida, a la major supervivència de la població amb un envelliment més prevalent. Aquest segment de la població presenta un major nombre de fractures de perfil fràgil i aquestes solen ser per causa osteoporòtica amb patrons més complexes. Interpretar el desplaçament d’aquests fragments es necessari per comprendre la fractura i poder planificar el seu tractament. La hipòtesi de treball és que el volteig del cap humeral condiciona el desplaçament de la tuberositat gran. I com a objectius es vol determinar el punt de tall a partir del qual el volteig del cap humeral condiciona el desplaçament de la tuberositat gran, estudiar la relació de la fractura o el desplaçament de la tuberositat petita amb el volteig del cap humeral i avaluar si la tuberositat gran es desplaça cranialment depenent del volteig del cap humeral. Es tracta d’un estudi descriptiu retrospectiu que inclou els pacients afectes de fractura d’húmer proximal des de l’any 2010 al 2014, que compleixin els criteris d’inclusió i exclusió de l’estudi. A tots se’ls hi realitza una radiografia antero-posterior de l’espatlla i una lateral transescapular seguint el protocol de l’hospital juntament amb una TC de l’húmer proximal per analitzar els desplaçaments fracturaris dels 4 fragments majors. Es realitza la quantificació del desplaçament de cadascun del quatre fragments de manera aïllada i en relació amb el desplaçament de la resta de fragments i es calcula l’angle cervico-diafisari, la distància tuberositat gran – acromi, la distància tuberositat gran – diàfisis, la distància tuberositat gran – cap, la distància entre el punt mig de la diàfisis i el punt mig del cap, la distància tuberositat gran – glena i es valora si el cap humeral està desplaçat cap a posterior – centrat – anterior i si la tuberositat gran i la tuberositat petita estan trencades. La població estudiada i inclosa en el treball consta de 132 pacients afectes de fractura d’húmer proximal. S’ha comprovat que el volteig del cap humeral condiciona el desplaçament de la tuberositat gran. I a l’estudiar si aquest condiciona el desplaçament de la tuberositat gran, observem que sinó diferenciem la posició del cap humeral, la tuberositat gran es troba desplaçada 1cm a partir d’un angle cervico – diafisari de 152º. En els casos on el cap humeral es troba desplaçat cap a posterior, aquest angle és de 156.5º i en els que el cap humeral es troba centrat, l’angle és de 141.7º. A l’observar la relació entre la tuberositat petita i el volteig del cap humeral, concloem que la fractura o el desplaçament de la tuberositat petita no es relaciona amb el volteig del cap humeral i alhora d’interpretar els resultats del desplaçament a superior o cranial de la tuberositat gran respecte el volteig del cap humeral, no hi hem trobat una relació significativa. Amb aquest estudi hem pogut observar que si prestem atenció a les radiografies que es realitzen en un primer moment quan el pacient amb una fractura d’húmer proximal arriba a la urgència, amb la projecció antero-posterior ja li podem calcular l’angle cervico – diafisari de la fractura i amb aquesta mesura ja podríem predir el desplaçament de la tuberositat gran. Aquestes mesures ens permeten fer un primer cribratge per poder, ja en aquest moment, sospitar quin tractament (conservador vs quirúrgic) seria el més òptim aplicar-li al pacient sense necessitat de més exploracions complementàries, i saber si seria candidat a necessitar una TC per acabar de completar l’estudi per si fos necessària la cirurgia. |
|---|