The characterisation of a ballistic fracture pattern in human long bones
En cadàvers mal conservats i restes esquelètiques, avaluar la causa i les circumstàncies de la mort constitueix un gran repte. Mentre que les lesions per arma de foc al crani han estat ben estudiades, les dades fiables sobre els patrons de fractura en traumatismes balístics dels ossos llargs són esc...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305044 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305044 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fractura balística Gunshot fracture Fèmur Femur Fémur Húmer Humerus Húmero Ciències Humanes |
| Sumario: | En cadàvers mal conservats i restes esquelètiques, avaluar la causa i les circumstàncies de la mort constitueix un gran repte. Mentre que les lesions per arma de foc al crani han estat ben estudiades, les dades fiables sobre els patrons de fractura en traumatismes balístics dels ossos llargs són escasses. Tot i això, la interpretació de les fractures dels ossos llargs pot ser molt rellevant per a una millor comprensió de les circumstàncies que envolten la mort. L'objectiu principal d'aquesta tesi és el d'obtenir més coneixement sobre el patró de fractura balística en ossos llargs humans. A l'hora, s'han provat models alternatius, sintètic i animal, per tal d'avaluar la seva idoneïtat per substituir els ossos humans en experiments de trauma per arma de foc. En aquest estudi, s'han sotmès a trauma balístic ossos humans reals, models sintètics i animals. En total, es va obtenir una mostra de 29 ossos humans, 16 fèmurs i 13 húmers, de donants de cossos adults. Com a model alternatiu, es van seleccionar dos cilindres diferents de poliuretà de Synbone® (10 de cadascun), i 4 fèmurs de cérvol roig femella. 10 fèmurs i húmers humans, i els models alternatius, es van incloure en Clear Ballistics Gel®. Els 6 fèmurs i 3 húmers restants van ser disparats sense el simulador de teixit tou. Es va disparar perpendicularment al centre de la diàfisi amb una bala de jaqueta metàl·lica completa de 9 mm Luger, a una velocitat d'impacte de 360 m/s, des d'una distància de 2 m. Les fractures es van reconstruir i examinar macroscòpicament. Es van definir les característiques de fractura per a cada grup. S'ha caracteritzat un patró de fractura balística distintiu en ossos llargs humans. Les característiques corticals s'han dividit en trets d'entrada, sortida i generals. Cap dels models alternatius va reproduir completament les característiques observades en els ossos humans. El model sintètic va revelar diferències més significatives amb la fractura humana que el model animal. Pel que fa a les comparacions entre les mostres humanes, alguns trets van mostrar valors d'ocurrència diferents en relació amb les propietats òssies (el gruix cortical, el diàmetre de la diàfisi i la longitud de l'os), i la presència de gel balístic. Aquesta tesi revela nous coneixements sobre el patró de fractura balística dels ossos llargs. Pel que fa a l'ús de models alternatius, les troballes suggereixen precaució en extrapolar les característiques de fractura als ossos humans. Els fèmurs de cérvol principalment no van permetre una reconstrucció de fractura tan precisa com els ossos humans a causa d'una fragmentació massiva. Els substituts de Synbone® van mostrar trets diferents que porten a la suposició d'un mecanisme de fallida diferent que el de l'os real. El patró de fractura balística humà permet la interpretació d'una lesió per arma de foc, i també proporciona informació per a la reconstrucció d'esdeveniments gràcies a la discriminació entre l'entrada i la sortida de la bala. Tots els trets corticals avaluats es van reproduir tant en húmers com en fèmurs. No obstant això, alguns dels valors d'ocurrència dels trets es van correlacionar amb propietats òssies i la presència de gel balístic, subratllant la rellevància d'utilitzar un simulant de teixit tou. Les noves proves presentades en aquesta tesi poden contribuir a una guia més clara per identificar el trauma per arma de foc en ossos llargs humans. Això pot ser particularment valuós per a antropòlegs forenses i patòlegs quan investiguen traumes ossis en cadàvers mal conservats o restes esquelètiques. No obstant això, es necessita més investigació per avaluar fins a quin punt el patró de fractura balística canvia quan varien les variables balístiques i les característiques òssies. |
|---|