El Codi Infart com a xarxa d'atenció a l'infart amb elevació de l'ST

La cardiopatia isquèmica segueix essent una de les principals causes de morbimortalitat a nivell mundial, constituint l'infart amb elevació del segment ST (IAMEST) la seva manifestació aguda que combina major abast i gravetat. En les darreres dècades s'han produït importants avenços en el...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: De Diego Soler, Oriol
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:310492
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/310492
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Infart
STEMI
Infarto
IAMEST
PPCI
IAMCEST
Ciències de la Salut
Descripción
Sumario:La cardiopatia isquèmica segueix essent una de les principals causes de morbimortalitat a nivell mundial, constituint l'infart amb elevació del segment ST (IAMEST) la seva manifestació aguda que combina major abast i gravetat. En les darreres dècades s'han produït importants avenços en el tractament del IAMEST que han conduït a una millora del seu pronòstic, des de la fibrinòlisi i la introducció de nous tractaments mèdics fins al tractament amb angioplàstia primària (ICPP). La creació de xarxes regionals de reperfusió, basades en centres receptors amb disponibilitat d'ICPP 24h al dia i 7 dies a la setmana i trasllats coordinats pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) des del lloc on es dona el primer contacte mèdic (PCM) amb el sistema sanitari, ha permès una generalització de l'ICPP precoç per al tractament del IAMEST. Des de la implementació de la xarxa de reperfusió a Catalunya el juny de 2009, el Codi Infart, s'ha observat un augment de pacients que reben teràpia de reperfusió, una generalització d'ICPP com a mètode de tractament del IAMEST i una millora del pronòstic respecte èpoques prèvies. No obstant, les dades sobre la importància del tipus de PCM en aquest context i el seu impacte en el temps fins a reperfusió i en el pronòstic no són concloents. Per altra banda, tampoc es té informació sobre la repercussió que ha tingut la generalització de l'ICPP precoç en la reducció d'algunes complicacions greus de l'infart, com són les complicacions mecàniques, respecte l'època on el tractament majoritari era la fibrinòlisi. Els objectius d'aquesta tesi són analitzar l'impacte del tipus de PCM en el temps de reperfusió i com es tradueix això en mortalitat en la xarxa del Codi Infart i, per altra banda, determinar si la generalització de l'angioplàstia primària ha conduït a una reducció de les complicacions mecàniques de l'infart en comparació amb el període on el tractament principal era la fibrinòlisi. En primer lloc s'analitza la base de dades del registre del Codi Infart, incloent 18.332 pacients tractats amb ICPP entre 2010 i 2020. Els resultats obtinguts identifiquen diferències importants quant a rapidesa de reperfusió i mortalitat. El PCM amb el SEM amb diagnòstic "in situ" i trasllat directe a la sala d'hemodinàmica assoleix el temps d'isquèmia més curt. A més a més l'anàlisi revela una mortalitat més elevada en els pacients amb PCM a un hospital amb capacitat d'ICPP i amb PCM a centres sense hemodinàmica en comparació amb els pacients atesos directament pel SEM i aquestes diferències semblen justificades, almenys parcialment, per les variacions en els temps de reperfusió. Per contra, els pacients que consulten inicialment a un Centre d'Atenció Primària tenen millor pronòstic malgrat temps més llargs, probablement per tenir un risc intrínsecament més baix. En referència a les complicacions mecàniques en el IAMEST, hem analitzat la seva incidència, maneig i pronòstic 6.033 pacients tractats en un mateix hospital en 2 dècades diferents: un període previ a l'ICPP (1990-2000), on el tractament majoritari era fibrinòlisi, i un període on el tractament majoritari era l'ICPP (2007-2017). Hem trobat una reducció del 60% en la ruptura de paret lliure del ventricle esquerre, sense observar variacions en la incidència de comunicació interventricular ni de ruptura del múscul papil·lar, que ja eren molt baixes. També hem detectat un increment de la cirurgia cardíaca en el segon període malgrat el qual la mortalitat no s'ha modificat i segueix essent molt elevada.

Similares en LA Referencia