Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola

Aquesta tesi investiga la participació extraescolar en la mitjana infància en contextos de vulnerabilitat urbana i la seva transformació per l’acció de les polítiques que promouen el lleure educatiu públic a les escoles. La recerca s’inscriu en un Programa de Doctorat Industrial dut a terme en el Pl...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Giros Calpe, Roser
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/695993
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/695993
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:Desigualtats educatives
Educational inequalities
Desigualdades educativas
Activitats extraescolars
Extracurricular activities
Actividades extraescolares
Política educativa local
Extended-school policies
Ciències Socials
32
id ES_ea443c2cf6e1b71422f85683e96efecd
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/695993
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola
title Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola
spellingShingle Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola
Giros Calpe, Roser
Desigualtats educatives
Educational inequalities
Desigualdades educativas
Activitats extraescolars
Extracurricular activities
Actividades extraescolares
Política educativa local
Extended-school policies
Ciències Socials
32
title_short Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola
title_full Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola
title_fullStr Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola
title_full_unstemmed Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola
title_sort Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola
dc.creator.none.fl_str_mv Giros Calpe, Roser
author Giros Calpe, Roser
author_facet Giros Calpe, Roser
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv González, Sheila
Blanco, Ismael
Blanco, Ismael
dc.subject.none.fl_str_mv Desigualtats educatives
Educational inequalities
Desigualdades educativas
Activitats extraescolars
Extracurricular activities
Actividades extraescolares
Política educativa local
Extended-school policies
Ciències Socials
32
topic Desigualtats educatives
Educational inequalities
Desigualdades educativas
Activitats extraescolars
Extracurricular activities
Actividades extraescolares
Política educativa local
Extended-school policies
Ciències Socials
32
description Aquesta tesi investiga la participació extraescolar en la mitjana infància en contextos de vulnerabilitat urbana i la seva transformació per l’acció de les polítiques que promouen el lleure educatiu públic a les escoles. La recerca s’inscriu en un Programa de Doctorat Industrial dut a terme en el Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest marc, es plantegen les qüestions de com s’organitza l’educació fora escola abans i després de la implementació de la política; quins factors territorials i vinculats a l’estatus migratori de les famílies influeixen en aquestes configuracions; i en quines condicions les polítiques locals amplien l’accés al lleure organitzat en un entorn multicultural i marcat per desigualtats interconnectades. Per donar-hi resposta, la recerca s’estructura en tres estudis complementaris, fonamentats en diferents estratègies metodològiques. El primer és un estudi etnogràfic sobre l’educació diaspòrica de les minories etnicoreligioses a l’extraradi de Barcelona. El segon explora els perfils de participació extraescolar a Barcelona a partir d’una enquesta i de l’anàlisi de perfils latents definits pel temps que els infants dediquen a la pràctica de lleure organitzat dins i fora de l’escola, en espais públics, privats, comunitaris i domiciliats. Aquest enfocament permet identificar desigualtats en l’accés a l’oferta de més intensitat i major inclusió socioespacial. Finalment, el tercer estudi combina una enquesta i treball qualitatiu per avaluar la implementació d’un programa d’activitats extraescolars artístiques i tecnocientífiques a les escoles en el marc del Pla de Barris de Barcelona. Els tres estudis parteixen d’un model d’anàlisi de provisió mixta, que observa com les famílies, comunitats, institucions públiques i de mercat es reparteixen les responsabilitats en el lleure de manera dinàmica. Els resultats descriuen com les famílies compensen les limitacions d’una oferta extraescolar parcial i fragmentada combinant diferents agents i lògiques de provisió. Les iniciatives educatives comunitàries de les organitzacions etnicoreligioses cobreixen àmbits complexos d’integració intergeneracional. El lleure a l’escola contribueix a reduir la manca d’accés a l’oferta de mercat més segmentada, malgrat oferir activitats de menor intensitat i presentar possibles bretxes de reconeixement envers el capital cultural de la diversitat de famílies. Tot i així, l’escola disposa de mecanismes que amplien la participació i modifiquen les tries cap al lleure, mitjançant la introducció de rutines d’intermediació informativa, l’establiment de xarxes amb actors socioeducatius del barri, la negociació del sentit de les activitats amb els pares i mares i la generació d’espais d’inclusió. Així, es conclou que la política de barri és més efectiva quan l’escola funciona com una infraestructura social urbana, connectant la comunitat escolar amb els recursos municipals i generant capital social linking.
publishDate 2025
dc.date.none.fl_str_mv 2025
2025
2025
2025
2026
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/695993
url http://hdl.handle.net/10803/695993
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
rights_invalid_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
eu_rights_str_mv embargoedAccess
dc.format.none.fl_str_mv 220 p.
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869423125292122112
spelling Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escolaGiros Calpe, RoserDesigualtats educativesEducational inequalitiesDesigualdades educativasActivitats extraescolarsExtracurricular activitiesActividades extraescolaresPolítica educativa localExtended-school policiesCiències Socials32Aquesta tesi investiga la participació extraescolar en la mitjana infància en contextos de vulnerabilitat urbana i la seva transformació per l’acció de les polítiques que promouen el lleure educatiu públic a les escoles. La recerca s’inscriu en un Programa de Doctorat Industrial dut a terme en el Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest marc, es plantegen les qüestions de com s’organitza l’educació fora escola abans i després de la implementació de la política; quins factors territorials i vinculats a l’estatus migratori de les famílies influeixen en aquestes configuracions; i en quines condicions les polítiques locals amplien l’accés al lleure organitzat en un entorn multicultural i marcat per desigualtats interconnectades. Per donar-hi resposta, la recerca s’estructura en tres estudis complementaris, fonamentats en diferents estratègies metodològiques. El primer és un estudi etnogràfic sobre l’educació diaspòrica de les minories etnicoreligioses a l’extraradi de Barcelona. El segon explora els perfils de participació extraescolar a Barcelona a partir d’una enquesta i de l’anàlisi de perfils latents definits pel temps que els infants dediquen a la pràctica de lleure organitzat dins i fora de l’escola, en espais públics, privats, comunitaris i domiciliats. Aquest enfocament permet identificar desigualtats en l’accés a l’oferta de més intensitat i major inclusió socioespacial. Finalment, el tercer estudi combina una enquesta i treball qualitatiu per avaluar la implementació d’un programa d’activitats extraescolars artístiques i tecnocientífiques a les escoles en el marc del Pla de Barris de Barcelona. Els tres estudis parteixen d’un model d’anàlisi de provisió mixta, que observa com les famílies, comunitats, institucions públiques i de mercat es reparteixen les responsabilitats en el lleure de manera dinàmica. Els resultats descriuen com les famílies compensen les limitacions d’una oferta extraescolar parcial i fragmentada combinant diferents agents i lògiques de provisió. Les iniciatives educatives comunitàries de les organitzacions etnicoreligioses cobreixen àmbits complexos d’integració intergeneracional. El lleure a l’escola contribueix a reduir la manca d’accés a l’oferta de mercat més segmentada, malgrat oferir activitats de menor intensitat i presentar possibles bretxes de reconeixement envers el capital cultural de la diversitat de famílies. Tot i així, l’escola disposa de mecanismes que amplien la participació i modifiquen les tries cap al lleure, mitjançant la introducció de rutines d’intermediació informativa, l’establiment de xarxes amb actors socioeducatius del barri, la negociació del sentit de les activitats amb els pares i mares i la generació d’espais d’inclusió. Així, es conclou que la política de barri és més efectiva quan l’escola funciona com una infraestructura social urbana, connectant la comunitat escolar amb els recursos municipals i generant capital social linking.Esta tesis investiga la participación extraescolar en la mediana infancia en contextos de vulnerabilidad urbana y su transformación por efecto de las políticas que promueven el ocio educativo en las escuelas. La investigación se inscribe en un Programa de Doctorado Industrial llevado a cabo en el Pla de Barris del Ayuntamiento de Barcelona. En este marco, se plantean las cuestiones de cómo se organiza la educación fuera de la escuela antes y después de la implementación de la política; qué factores territoriales y vinculados al estatus migratorio de las familias influyen en estas configuraciones; y en qué condiciones las políticas locales amplían el acceso al ocio organizado en un entorno multicultural y marcado por desigualdades interconectadas. Para dar respuesta a estas preguntas, la investigación se estructura en tres estudios complementarios, fundamentados en diferentes estrategias metodológicas. El primero es un estudio etnográfico sobre la educación diaspórica de las minorías étnico-religiosas en el extrarradio de Barcelona. El segundo explora los perfiles de participación extraescolar en la ciudad a partir de una encuesta y del análisis de perfiles latentes definidos por el tiempo que los niños y niñas dedican a la práctica de ocio organizado dentro y fuera de la escuela, en espacios públicos, privados, comunitarios y domiciliados. Este enfoque permite identificar desigualdades en el acceso a la oferta de mayor intensidad e inclusión socioespacial. Finalmente, el tercer estudio combina una encuesta y técnicas cualitativas para evaluar la implementación de un programa de actividades extraescolares artísticas y tecnocientíficas en las escuelas en el marco del Pla de Barris de Barcelona. Los tres estudios parten de un modelo de análisis de provisión mixta, que observa cómo las familias, comunidades, instituciones públicas y de mercado se reparten dinámicamente las responsabilidades en el ocio organizado. Los resultados describen cómo las familias compensan las limitaciones de una oferta extraescolar parcial y fragmentada combinando agentes y lógicas de provisión. Las iniciativas educativas comunitarias de las organizaciones étnico-religiosas cubren ámbitos complejos de integración intergeneracional. Las actividades extraescolares en la escuela contribuyen a reducir la falta de acceso a la oferta de mercado más segmentada, a pesar de ofrecer actividades de menor intensidad y de presentar posibles brechas de reconocimiento hacia el capital cultural de la diversidad de familias. Aun así, la escuela dispone de mecanismos que amplían la participación y modifican las elecciones hacia el ocio organizado, mediante la introducción de rutinas de intermediación informativa, el establecimiento de redes con actores socioeducativos del barrio, la negociación del sentido de las actividades con los padres y madres, y la generación de espacios de inclusión. Así, se concluye que la política de barrio es más efectiva cuando la escuela funciona como una infraestructura social urbana, conectando a la comunidad escolar con los recursos municipales y generando capital social linking.This thesis examines participation in extracurricular activities and organised leisure in middle childhood in contexts of urban vulnerability and how it is transformed by extended school policies. The research is part of an Industrial Doctorate Programme conducted within the area-based initiative Pla de Barris (Neighbourhood Plan) of the Barcelona City Council. It addresses three main questions: how extended education is organised before and after the policy’s implementation; which territorial factors and families’ migration status shape these configurations; and under what conditions local policies expand access to organised leisure in a multicultural environment marked by intersecting inequalities. To answer these questions, the dissertation draws on three complementary studies grounded in diverse methodological strategies. The first is an ethnographic study of the diasporic education of ethno-religious minorities in Barcelona’s outskirts. The second explores the patterns of extracurricular participation in the city based on a survey and latent-profile analysis defined by the time children devote to organised leisure inside and outside school, across public, private, community and home-based settings. This approach reveals inequalities in access to more intensive and socio-spatially inclusive opportunities. The third combines a survey and qualitative fieldwork to evaluate the implementation of an arts and STEM programme in schools within the Pla de Barris policy. Together, these studies adopt a mixed-provision analytical model that explores how families, communities, public institutions and market actors dynamically share responsibility for organised leisure. The findings reveal educational strategies in a multicultural context and show how families compensate for a partial and fragmented neighbourhood extracurricular supply by mobilising different agents and logics of provision. Community educational initiatives led by ethno-religious organizations address complex forms of intergenerational integration. School-based extracurricular activities help mitigate unequal access to the more segmented market offer, despite involving lower-intensity activities and potential recognition gaps with respect to the cultural capital of diverse families. Even so, schools activate mechanisms that broaden participation and reshape leisure choices by introducing routines of informational brokering, building networks with neighbourhood socio-educational actors, engaging in sense-making about extracurricular activities with parents, and creating inclusive spaces in school. The dissertation concludes that area-based policy is most effective when schools function as urban social infrastructures, connecting the school community with municipal resources and generating linking social capital.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions InternacionalsUniversitat Autònoma de BarcelonaGonzález, SheilaBlanco, IsmaelBlanco, Ismael20252025202520252026info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion220 p.application/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/695993TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/info:eu-repo/semantics/embargoedAccessoai:www.tdx.cat:10803/6959932026-06-14T12:46:07Z
score 15,812429

Similares en LA Referencia