Lleure organitzat i vulnerabilitat urbana. El rol de les polítiques locals i les comunitats en l'organització de l'educació fora escola
Aquesta tesi investiga la participació extraescolar en la mitjana infància en contextos de vulnerabilitat urbana i la seva transformació per l’acció de les polítiques que promouen el lleure educatiu públic a les escoles. La recerca s’inscriu en un Programa de Doctorat Industrial dut a terme en el Pl...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695993 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695993 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Desigualtats educatives Educational inequalities Desigualdades educativas Activitats extraescolars Extracurricular activities Actividades extraescolares Política educativa local Extended-school policies Ciències Socials 32 |
| Sumario: | Aquesta tesi investiga la participació extraescolar en la mitjana infància en contextos de vulnerabilitat urbana i la seva transformació per l’acció de les polítiques que promouen el lleure educatiu públic a les escoles. La recerca s’inscriu en un Programa de Doctorat Industrial dut a terme en el Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona. En aquest marc, es plantegen les qüestions de com s’organitza l’educació fora escola abans i després de la implementació de la política; quins factors territorials i vinculats a l’estatus migratori de les famílies influeixen en aquestes configuracions; i en quines condicions les polítiques locals amplien l’accés al lleure organitzat en un entorn multicultural i marcat per desigualtats interconnectades. Per donar-hi resposta, la recerca s’estructura en tres estudis complementaris, fonamentats en diferents estratègies metodològiques. El primer és un estudi etnogràfic sobre l’educació diaspòrica de les minories etnicoreligioses a l’extraradi de Barcelona. El segon explora els perfils de participació extraescolar a Barcelona a partir d’una enquesta i de l’anàlisi de perfils latents definits pel temps que els infants dediquen a la pràctica de lleure organitzat dins i fora de l’escola, en espais públics, privats, comunitaris i domiciliats. Aquest enfocament permet identificar desigualtats en l’accés a l’oferta de més intensitat i major inclusió socioespacial. Finalment, el tercer estudi combina una enquesta i treball qualitatiu per avaluar la implementació d’un programa d’activitats extraescolars artístiques i tecnocientífiques a les escoles en el marc del Pla de Barris de Barcelona. Els tres estudis parteixen d’un model d’anàlisi de provisió mixta, que observa com les famílies, comunitats, institucions públiques i de mercat es reparteixen les responsabilitats en el lleure de manera dinàmica. Els resultats descriuen com les famílies compensen les limitacions d’una oferta extraescolar parcial i fragmentada combinant diferents agents i lògiques de provisió. Les iniciatives educatives comunitàries de les organitzacions etnicoreligioses cobreixen àmbits complexos d’integració intergeneracional. El lleure a l’escola contribueix a reduir la manca d’accés a l’oferta de mercat més segmentada, malgrat oferir activitats de menor intensitat i presentar possibles bretxes de reconeixement envers el capital cultural de la diversitat de famílies. Tot i així, l’escola disposa de mecanismes que amplien la participació i modifiquen les tries cap al lleure, mitjançant la introducció de rutines d’intermediació informativa, l’establiment de xarxes amb actors socioeducatius del barri, la negociació del sentit de les activitats amb els pares i mares i la generació d’espais d’inclusió. Així, es conclou que la política de barri és més efectiva quan l’escola funciona com una infraestructura social urbana, connectant la comunitat escolar amb els recursos municipals i generant capital social linking. |
|---|