Les compravendes al detall i a crèdit en el món artesà: el cas dels especiers i els candelers
L'autor intenta sistematitzar la sensació, transmesa per la documentació, que el crèdit jugava un paper fonamental en el món del comerç al detall, molt més enllà de ser un recurs circumstancial fins a esdevenir el sistema habitual del comerç al detall de béns i serveis. El crèdit, amb unes pecu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositorio: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/54524 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10261/54524 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Compravenda Barcelona Món artesà Especiers Candelers Segles XIV-XV |
| Sumario: | L'autor intenta sistematitzar la sensació, transmesa per la documentació, que el crèdit jugava un paper fonamental en el món del comerç al detall, molt més enllà de ser un recurs circumstancial fins a esdevenir el sistema habitual del comerç al detall de béns i serveis. El crèdit, amb unes peculiaritats i unes característiques adaptades a la realitat del comerç al detall i al mercat dels serveis bàsics, hauria donat una personalitat singular a aquest sector de l’activitat econòmica; un sector allunyat, ben cert, de les grans xifres del comerç mediterrani, de les grans companyies o del món de la banca; allunyat també de les grans emissions de deute públic baixmedievals; però sens dubte cabdal per al funcionament global del mercat a la Barcelona de l’època i –encara més– important i fins i tot fonamental per a la supervivència dels barcelonins i barcelonines que vivien de vendre al detall els seus productes i la seva mà d’obra. L'autor centra l’atenció en el paper del crèdit en les compravendes al detall de dos col·lectius professionals: els especiers (o apotecaris) i els candelers a la Barcelona baixmedieval. A partir de l’estudi d’aquests dos grups intenta extrapolar les conclusions a altres grups socioprofessionals similars; especialment aquells que, com els apotecaris i els cerers, venien productes tant de luxe com bàsics, i aquells que "venien serveis", és a dir, aquells que cobraven per manufacturar, obrar o arranjar coses –sastres, sabaters, mestres de cases i manobres, bastaixos…–, ja que els negocis de tots aquests professionals, al meu entendre, responien a dinàmiques similars, allunyades de les pràctiques mercantils, bancàries i rendistes on el crèdit juga un paper ben diferent. |
|---|