Estudio sobre la transferibilidad del modelo de patrones de aprendizaje de Jan Vermunt
El model de patrons d'aprenentatge (Vermunt, 1998) indaga en la comprensió dels processos d'aprenentatge a partir de la identificació de concepcions, orientació motivacional, estratègies de regulació i de processament. Segons les combinacions resultants entre les diferents categories dels...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:290505 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/290505 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Patrons d'aprenentatge Patrones de aprendiz Learning patterns Estudis transcultura Estudios transcultur Transcultural studie Validesa Validez Validity Ciències Socials 159.9 |
| Sumario: | El model de patrons d'aprenentatge (Vermunt, 1998) indaga en la comprensió dels processos d'aprenentatge a partir de la identificació de concepcions, orientació motivacional, estratègies de regulació i de processament. Segons les combinacions resultants entre les diferents categories dels components esmentats, es teoritzen quatre patrons: el dirigit al significat (MD), a l'aplicació (AD), a la reproducció (RD) i el no dirigit (UD). La investigació internacional ha corroborat inicialment el model teòric, tot i que s'han evidenciat una sèrie de patrons diferents dels originals. Aquesta Tesi Doctoral es va proposar la finalitat de contribuir a la reflexió sobre la validesa transcultural del model de patrons d'aprenentatge, així com la seva validesa en àmbits educatius diferents dels que es va plantejar inicialment. Per això, es van dissenyar quatre estudis sota un paradigma interpretatiu: en què s'explora la transferibilitat d'aquesta teoria i del seu instrument de mesura, l'Inventory of Learning patterns of Students (ILS). Al primer estudi, es sintetitza meta-analíticament la fiabilitat de les subescales de l'ILS en 46 aplicacions a Àsia, Europa, Llatinoamèrica i Oceania; als àmbits de l'Educació Superior, cursos superiors de l'Educació Secundària i programes de residències mèdiques. Al segon estudi, s'analitzen dades de 166 participants en formació contínua, al Brasil; recollint evidències de validesa basades en l'estructura interna. Al tercer estudi s'aborda l'Educació Secundària, aplicant l'ILS a 42 participants i relacionant aquestes dades amb experiències inicials del seu desenvolupament (evidències retrospectives). Al quart estudi, s'aplica l'ILS a 218 alumnes d'Educació Primària, i s'hi incorpora una aproximació qualitativa a través de grups de discussió amb una submostra de 25 nens i nenes i les seves 2 figures tutores; es recullen evidències de validesa basades en l'estructura interna, convergents i basades en els processos de resposta. Els resultats indiquen una consistència global adequada de les subescales de l'ILS, sent els constructes més febles: interès personal, absència de regulació i orientació als certificats. El territori no sorgeix com una variable que afecta la fiabilitat de l'instrument; a diferència de l'àmbit educatiu i l'edat de les persones que el responen. Tant l'àmbit de la formació contínua com a l'Educació Primària i Secundària afloren estructures de patrons d'aprenentatge que reflecteixen el plantejament teòric, tot i que s'evidencien diferents relacions entre les estratègies de processament superficial, profund i concret; combinacions d'estratègies d'autoregulació i de regulació externa; i itineraris diferents. Es van trobar connexions entre el patró UD i les experiències problemàtiques viscudes durant el període prenatal o a la primera etapa de criança. Aquest patró sembla ser dels primers a definir-se, diferenciant-se ja un conglomerat UD a la mostra d'Educació Primària, sobretot respecte a la configuració d'un conglomerat MD/AD. Malgrat això, una altra part de l'alumnat encara no expressa, a través de l'ILS, un patró clarament definit. Això pot tenir implicacions teòriques, però també metodològiques: atès que gràcies a les entrevistes amb les figures tutores sí que es va poder definir el patró d'aprenentatge de la quasi totalitat del grup, encara que amb combinacions entre patrons. Els resultats de la investigació conviden a avançar en la revisió del model a la llum de les especificitats trobades en aquests territoris i àmbits educatius: els factors de regulació externa, aprenentatge cooperatiu, estimulació docent, interès personal, i les relacions entre diferents estratègies de processament, semblen configurar-se de maneres diferents depenent de dimensions culturals. Així mateix, emergeix la rellevància de considerar un component emocional. Es deriven implicacions educatives, per a un acompanyament educatiu al llarg de la vida. |
|---|