Evolución de los patrones de aprendizaje en universitarios iberoamericanos
El fracàs universitari a Iberoamèrica obté taxes alarmants, sobretot en els primers anys (Espanya 33,9% i Llatinoamèrica 50%). Els factors que s'associen refereixen a una concepció superficial de l'aprenentatge, dificultats reguladores d'execució i escassa motivació intrínseca en els...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:266158 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/266158 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Patrons d'aprenentatge Patrones de aprendizaje Learning patterns Estrès acadèmic Estrés académico Academic stress Rendiment Rendimiento Performance Ciències Socials 159.9 |
| Sumario: | El fracàs universitari a Iberoamèrica obté taxes alarmants, sobretot en els primers anys (Espanya 33,9% i Llatinoamèrica 50%). Els factors que s'associen refereixen a una concepció superficial de l'aprenentatge, dificultats reguladores d'execució i escassa motivació intrínseca en els estudiants d'inici de carrera. Això contrasta amb la metodologia universitària orientada a l'aprenentatge autònom i autoregulat. Així, aquesta dissonància entre les maneres d'aprendre (patrons d'aprenentatge) i els requeriments del context universitari sembla estar en la base de l'estrès acadèmic dels estudiants. Un estrès que ha de ser, també, autogestionat. Tot això, amb l'objectiu d'adquirir els coneixements necessaris i que aquests es vegin reflectits en el seu rendiment acadèmic. En la present tesi doctoral es va proposar analitzar l'evolució dels patrons d'aprenentatge i la relació que aquests guarden amb les estratègies de regulació, l'estrès acadèmic, l'esforç i el rendiment en els dos primers anys d'universitat a Iberoamèrica. Es va dissenyar un estudi longitudinal en el qual es va obtenir informació a l'inici del segon semestre del primer curs i es va repetir l'operació en el segon semestre del segon curs. Es va comptar amb una mostra de 458 estudiants (entre els 16 anys i els 48 anys) de disciplines relacionades amb les Ciències de l'Educació que pertanyen a vuit universitats col·laboradores distribuïdes en set països iberoamericans (l'Argentina, Xile, Colòmbia, Espanya, Mèxic, el Perú i Veneçuela). Es va aplicar el Inventory of Learning Patterns (ILP) per identificar els patrons d'aprenentatge. Pel que fa a l'estrès es van aplicar tres qüestionaris diferenciats que permeten la identificació dels estressors, a través del Qüestionari d'Estrès Acadèmic en la Universitat (CEAU), les reaccions fent ús de l'instrument Reaccions - Qüestionari d'Estrès Acadèmic (R-CEA) i les estratègies d'afrontament amb base en l'instrument d'Afrontament - Qüestionari d'Estrès Acadèmic (A-CEA). També es va aplicar un qüestionari sociodemogràfic i de rendiment acadèmic, que, a més, comptava amb preguntes sobre l'esforç. Es van dur a terme dos anàlisis, un centrat en les variables i un altre centrat en els subjectes. Els resultats assenyalen l'existència d'una estructura empírica de quatre patrons (PI, MD/ac, RD i UD) i cinc grups d'estudiants que responen a estudiants flexibles (altes puntuacions en tots els patrons), dirigits al significat en acció, estudiants average (puntuacions mitjanes en els patrons), no dirigits i estudiants passius (puntuacions baixes en tots els patrons). En el seu conjunt, l'alt rendiment és descrit pel patró MD/ac, les estratègies d'afrontament de reavaluació positiva, la planificació dels recursos propis i la cerca de suport social. Però a més, amb l'esforç. Per part seva, el baix rendiment en els dos primers anys de carrera es caracteritzen pel patró passiu idealista, el no dirigit i el dirigit a la reproducció; tots els factors estressors i les reaccions davant l'estrès d'esgotament físic, irascibilitat i pensaments negatius. Finalment, el perfil que té tendència a abandonar la universitat en els dos primers cursos és el patró passiu idealista, amb presència dels factors estressors d'obligacions acadèmiques i expedient i perspectives de futur. A més, s'identifica que la major adaptació i l'èxit en la universitat passa per desenvolupar l'estratègia d'autoregulació, adquirir estratègies d'afrontament i multiplicar aquesta combinació amb l'esforç, els com deriva en un alt rendiment. |
|---|