Psicología y sistema de justicia en Brasil
En aquesta tesi analitzem els discursos produïts entre Psicologia i sistema de Justícia en la conformació del camp de la Psicologia jurídica a Brasil. d'investigacions sobre un tema específic de manera sistemàtica. La revisió s'ha realitzat a partir de dues bases de daus científiques: Diar...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:313044 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/313044 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Psicologia Psychology Psicología Justícia Justice Justicia Justiça Psicologia jurídica Legal psychology Psicología jurídica Ciències Socials 159.9 |
| Sumario: | En aquesta tesi analitzem els discursos produïts entre Psicologia i sistema de Justícia en la conformació del camp de la Psicologia jurídica a Brasil. d'investigacions sobre un tema específic de manera sistemàtica. La revisió s'ha realitzat a partir de dues bases de daus científiques: Diaris Eletrônicos de Psicologia (PePSIC) a Scientific Electronic Library Online (SciELO) Brasil, amb els termes: Psicologia Forense, Psicologia Jurídica, Psicologia i Justiça, amb aixecament dels daus s'ha realitzat entre 2021 i agost de 2023. El corpus del treball vaig ser constituït per 105 articles. S'ha realitzat la caracterització dels articles, i per a l'anàlisi s'ha fet servir la teoria fonamentada, amb la producció de tres categories d'anàlisi a) Saber-fer com a força constituent; b) Mode d'operació com a organització del mode de relació i c) Desplaçaments com a moviment de les posicions. una línia de flux que segueix les etapes de la relació entre la psicologia i el sistema de justícia.En la segunda fase de la investigación se ha realizado un estudio cualitativo, con la metodología del grupo de discusión y posteriormente un análisis temático de los discursos de actores que tienen relación con el sistema de justicia. Los resultados presentan tres ejes temáticos: La organización, Los cuerpos, El mecanismo, los cuales constituyen el sistema de justicia y sus actores, desde sus interacciones, prácticas y posiciones. Las polifonías producen diálogos (im)pertinentes desde los malestares de los actores que expresan lo indecible dentro de los espacios legales, marcados por relaciones de poder. Concluimos que, tanto a partir del análisis de los artículos, como de los discursos de los actores jurídicos, se produce una convergencia de intereses que se desvelan a partir de las perspectivas psicosociales críticas. Estas perspectivas criticas producen tensión frente a la herencia colonial y patriarcal del sistema de justicia, incorporando posiciones inclusivas y colectivas. |
|---|