Procesos cognitivos implicados en la fabricación de relatos falsos y su distinción en psicología del testimonio

L'estudi dels processos cognitius involucrats a la conducta de mentir ha cristal·litzat en teories com la Teoria de la Manipulació de la Informació (IMT2), o la Teoria Atenció-Decisió-Construcció-Acció (ADCAT), descrivint el paper de diverses funcions com la memòria, les funcions executives o l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Granados Bartrons, Oriol
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:324958
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/324958
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Psicologia del testimoni
Witness psychology
Psicología del testigo
Psicologia cognitiva
Cognitive psychology
Psicología cognitiva
Psicologia forense
Forensic Psychology
Psicología forense
Ciències Experimentals
159.9
Descripción
Sumario:L'estudi dels processos cognitius involucrats a la conducta de mentir ha cristal·litzat en teories com la Teoria de la Manipulació de la Informació (IMT2), o la Teoria Atenció-Decisió-Construcció-Acció (ADCAT), descrivint el paper de diverses funcions com la memòria, les funcions executives o la inhibició, entre d'altres. Així mateix, el coneixement derivat d'aquest camp ha sigut emprat a procediments d'avaluació de la credibilitat del testimoni, si bé actualment les tècniques criterials de credibilitat amb població adulta no gaudeixen de la fiabilitat i validesa necessàries per a la seva aplicació al camp judicial, de gran transcendència per als procediments judicials. Aquesta tesi doctoral té com objectiu l'estudi del paper de la memòria episòdica i semàntica, i el processament de la informació en la fabricació de relats falsos, així com el seu impacte a la distinció de relats (des)honestos mitjançant el Criteria-Based Content Analysis (CBCA). D'altra banda, la irrupció de programari de processament de text ha proposat nous enfocaments d'anàlisi en gran diversitat de camps, inclosa la psicologia del testimoni, si bé mai s'ha aplicat de forma conjunta amb la CBCA. Per aquestes raons, es pretén comprovar la complementarietat entre l'anàlisi de contingut mitjançant CBCA i el software de processament de text Linguistic Inquire Word Count (LIWC). El primer estudi va comptar amb una mostra de 142 participants. Després de proporcionar consentiment informat, varen completar les tasques d'Associacions Remotes (pensament convergent) i d'Usos Alternatius (pensament divergent). Posteriorment, varen elaborar un relat veraç o fals d'agressió sexual, segons la seva experiència prèvia. A continuació, varen completar el qüestionari per informar de les memòries prèvies emprades a la fabricació del relat. Finalment, dos jutgesses expertes en l'anàlisi de credibilitat del testimoni, varen analitzar els relats mitjançant CBCA. Altrament, es va elaborar una revisió sistemàtica per conèixer l'estat de l'art en relació amb la classificació de textos veraços i falsos mitjançant programari. Es va seguir la guia PRISMA, incloent 27 publicacions i 36 experiments, entre el 2003 i el 2020. Per al segon estudi, es varen incloure 139 relats del primer estudi analitzats amb CBCA i LIWC, i es va desenvolupar un total de 3 models de regressió logística binaria de classificació de relats. Els resultats obtinguts aporten evidència de la contribució de la memòria episòdica i no la semàntica a la fabricació de relats falsos. També, el processament divergent de la informació es va associar a la fabricació de relats i no a la recuperació de memòria episòdica. També, l'ús de memòries episòdiques va impactar a l'anàlisi de CBCA, augmentant la presència de criteris i la valoració final. Per la seva banda, la revisió sistemàtica va evidenciar una limitada sistematització del camp d'estudi, si bé s'han obtingut tasses de classificació correcte mitges del 73,34% i fins a un 98% amb models multimodals. Els resultats obtinguts a l'estudi 2 mostren que els 3 models de classificació van ser significatius i, en la línia dels resultats de la revisió sistemàtica, es va observar un rendiment superior del model de classificació Ad Hoc multimodal, i es va obtenir una tassa de classificació correcte del 94%. En síntesi, els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral aporten evidència sobre el pensament episòdic futur com a mecanisme cognitiu que subjau a la fabricació de relats falsos, a més de l'impacte d'emprar memòries episòdiques a l'anàlisi CBCA, aportant noves possibilitats a l'elaboració de protocols d'entrevista i anàlisi de contingut. Per finalitzar, s'ha aportat evidència de la complementarietat de l'anàlisi CBCA i LIWC a la classificació de relats, obrint noves possibilitats a l'anàlisi de la credibilitat en víctimes adultes de violència sexual.