| Sumario: | Objectiu: Estudiar els efectes gasomètrics i hemodinàmics del tractament combinat amb decúbit pron (DP) i òxid nítric inhalat (iNO) en pacients amb la síndrome del destret respiratori agut (SDRA) precoç, així com determinar la influència de l'etiologia de la SDRA en la resposta als dos tractaments i conèixer els efectes del DP sobre la mecànica respiratòria. Pacients i mètode: Estudi amb 15 pacients ingressats a UCI amb SDRA precoç (8 amb SDRA d'origen pulmonar (Pu) i 7 amb SDRA d'origen extrapulmonar (EPu)), intubats i connectats a ventilació mecànica controlada per volum amb FiO2 1. S'ha ajustat del valor de PEEP amb la determinació del punt d'inflexió inferior de la corba pressió-volum en decúbit supí (DS) i PEEP 0 cm H2O, mantenint-se constant al llarg de l'estudi. S'analitza dades gasomètriques i hemodinàmiques recollides en les quatre situacions estudiades: DS (o situació basal), DS+iNO, DP, DP+iNO (la iNO es realitza de forma randomitzada en cada posició). A 12 pacients es realitza a més el càlcul del reclutament alveolar induït per la PEEP en DS i en DP. L'estudi estadístic utilitzat ha estat una anàlisi de la variància per a dades aparellades, el test Xi-quadrat per la comparació de les variables qualitatives. Per l'estudi de mecànica respiratòria s'ha utilitzat el test U de Mann-Whitney i el test de Wilcoxon. Valors de p<0,05 s'han considerat significatius. Resultats: Tant la iNO com el DP produeixen un increment significatiu de la PaO2/FiO2 en relació a la situació basal (de 106 ± 58 mm Hg en DS a 131 ± 69 mm Hg en DS+iNO, p=0,01, i a 184 ± 67 mm Hg en DP, p < 0.001). Els efectes d'ambdós tractaments sobre l'oxigenació són de tipus additiu. Els pacients amb SDRA Pu i els pacients amb SDRA EPu mostren un augment similar de la PaO2/FiO2 amb el DP. Només els pacients amb SDRA Pu han mostrat un augment significatiu (p<0.001) de l'oxigenació induït per la iNO de 81 ± 45 mm Hg a 100 ± 50 mm Hg en DS, i de 146 ± 53 a 197 ± 98 mm Hg en DP. El DP s'associa a un augment significatiu del volum reclutat en relació al DS ( 227 ± 106 en DP i 186 ± 96 ml en DS, p=0,04). L'increment de la PaO2/FiO2 induït pel DP mostra una correlació positiva amb l'increment del volum reclutat induït pel DP (r=0,72; p=0,008). Conclusió: El DP i la iNO presenten efectes de tipus additiu sobre l'oxigenació. El DP s'associa a una millora marcada de la PaO2/FiO2, independentment de la causa de la SDRA, mentre que la iNO millora l'oxigenació predominantment en els pacients amb SDRA Pu. L'augment de volum reclutat observat en DP en relació al DS es correlaciona directament amb l'increment en la PaO2/FiO2 induït pel DP.
|
|---|
