Tractaments adjuvants a la ventilació mecànica en pacients amb lesió pulmonar aguda / síndrome del destret respiratori agut
La primera part de la Tesi analitza els efectes combinats de la inhalació d'òxid nítric (NO) i el canvi postural a decúbit pron en pacients amb síndrome del destret respiratori agut (SDRA). Varem estudiar 14 pacients adults amb SDRA sotmesos a ventilació mecànica. Durant l'estudi es van me...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:111691 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/111691 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Insuficiència respiratòria Síndrome del destret respiratori Respiració artificial |
| Sumario: | La primera part de la Tesi analitza els efectes combinats de la inhalació d'òxid nítric (NO) i el canvi postural a decúbit pron en pacients amb síndrome del destret respiratori agut (SDRA). Varem estudiar 14 pacients adults amb SDRA sotmesos a ventilació mecànica. Durant l'estudi es van mesurar paràmetres hemodinàmics i d'oxigenació en supí i després de 2 hores de canvi a pron, abans i després de la inhalació de 10 ppm de NO. El canvi postural a decúbit pron va millorar significativament l'oxigenació (≥ 20% increment en PaO2/FiO2) amb una reducció del curtcircuit intrapulmonar en 10 dels 14 pacients. La inhalació de NO en supí va provocar una milloria en l'oxigenació menor que el canvi postural, 5 dels 14 pacients van respondre al NO en supí i 8 dels 14 en pron. La combinació de la inhalació de NO i el decúbit pron va millorar l'oxigenació amb un efecte additiu, observant-ne una resposta positiva en 13 dels 14 pacients. Els canvis induïts pel NO es van correlacionar amb els observats en les resistències vasculars pulmonars només en pron. Varem concloure que en pacients amb SDRA la combinació de NO inhalat i pron potser una eina útil com a adjuvant a la ventilació mecànica. En la segona part varem analitzar l'efecte de la insuflació de gas traqueal espiratòria (TGI) en pacients amb traumatisme cranioencefàlic (TCE) greu i lesió pulmonar aguda (LPA)/ SDRA. Es van estudiar prospectivament 7 pacients amb TCE greu i LPA/SDRA. Ventilats amb una estratègia que assegurava una correcta oxigenació (PaO2 > 70 mmHg) i normocàpnia (PaCO2 35-40 mmHg). Varem administrar IGT espiratòria a 8L/min durant 90 min, mantenint la isocàpnia amb reduccions simultànies del volum tidal. Varem mesurar paràmetres hemodinàmics, d'oxigenació, mecànica pulmonar i cerebrals, basalment i després de IGT. Observant que la IGT permetia una disminució significativa del volum tidal (9.1 a 7.2 ml/Kg) amb una reducció de la driving pressure. La PEEP total augmentà (9.3 a 12.7 cmH2O) per la generació d'hiperinsuflació pulmonar. La oxigenació va millorar discretament. No es van observar canvis en els paràmetres hemodinàmics ni cerebrals. Varem concloure que en aquests pacients la IGT espiratòria va permetre mantenir la normocàpnia amb una reducció significativa en el volum tidal. |
|---|