| Resumo: | En aquesta Tesi s'ha analitzat el fenomen del metge malalt, és a dir, aquell que presenta problemes psíquics i/o conducta addictiva a l'alcohol o altres drogues, i que per aquesta causa pot veure's afectada la seva praxi professional. Amb aquest objectiu, s'ha procedit a fer una aproximació exhaustiva del problema, analitzant el comportament específic del metge quan emmalalteix i la seva resposta com a malalt. I incidint sobre els antecedents, factors epidemiològics, circumstàncies i factors predisponents, condicions de risc en l'exercici, així com sobre les conseqüències que d'aquesta condició se'n deriva a nivell personal, socio-familiar, professional i, de manera específica, sobre la qualitat de l'exercici professional. S'ha analitzat, igualment, l'experiència d'abordatge d'aquest problema en altres països. I també s'ha analitzat la responsabilitat de les organitzacions professionals i sanitàries a l'hora de fer front al problema. Finalment, s'ha fet una exposició del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAI12), iniciativa del Col·legi de Metges de Barcelona i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, que es va posar en marxa el 1997 amb l'objectiu de donar una resposta assistencial i rehabilitadora específica al metge que presentava algun trastorn mental o conducta addictiva i, al mateix temps, ser una eina de control de la praxi per als cassos que esdevinguessin un risc per als pacients. S'ha elaborat, treballat i analitzat els resultats d'aquest Programa tant des del punt de vista assistencial i clínic, com de la tasca de control i regulació de l'exercici de la corporació professional. A través de les conclusions finals realitzades es constata de manera significativa que el PAI12 és un model (no punitiu) d'assistència als metges que pateixen un trastorn mental i/o conducta addictiva a l'alcohol o altres drogues i que es planteja amb l'objectiu de la rehabilitació personal i professional. I que, alhora, té una missió de prevenir errors i mala praxi. Així mateix, el Programa es caracteritza per oferir una assistència sanitària directa, específica i en règim de confidencialitat, complementada amb altres prestacions col·legials com atenció personal, assessorament legal, formació complementària i prestacions socials. I compta amb dos àrees d'intervenció: una assistencial i una altra col·legial. Aquesta segona ha bastit procediments deontològics i jurídics per donar cobertura a tots els procediments del Programa, especialment en els casos de metges amb risc de mala praxi. Al Programa s'hi accedeix voluntàriament en un 89 % dels casos. Els diagnòstics principals dels metges atesos foren: 69 % trastorns mentals, 20 % addicció a l'alcohol i un 11 % addicció a altres drogues. Només el 5.4 % dels casos han hagut de ser sotmesos a mesures col·legials de control de l'exercici durant el tractament a través d'un Contracte Terapèutic Col·legial. Un 80 % dels metges han continuat treballant mentre eren atesos pel Programa. Finalment, es conclou que aquest programa és factible, compleix els objectius que van justificar la seva creació, dóna garanties professionals i també socials perquè permet detectar i ajudar millor el metge malalt, afavoreix i li permet tractar-se a través d'uns serveis assistencials específics i de gran qualitat, i perquè facilita al metge malalt la seva rehabilitació personal i professional i perquè a través dels mecanismes desenvolupats està contribuint de manera molt notable a complir amb la funció col·legial de regulació i de control de l'exercici professional.
|
|---|
