Els metges de Francesc de Borja
[CA] Al segle XVI hi ha la tradició escrita de la medicina galènica medieval, que es perllonga durant el Renaixement, amb algunes novetats que van assentant les bases d'una renovació. També hi és un saber popular d'origen remot dedicat a la curació i prevenció de les malalties o...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de València (UPV) |
| Repositorio: | RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:riunet.upv.es:10251/162908 |
| Acceso en línea: | https://riunet.upv.es/handle/10251/162908 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | La Safor Metge Francesc de Borja |
| Sumario: | [CA] Al segle XVI hi ha la tradició escrita de la medicina galènica medieval, que es perllonga durant el Renaixement, amb algunes novetats que van assentant les bases d'una renovació. També hi és un saber popular d'origen remot dedicat a la curació i prevenció de les malalties o a la promoció de la salut. Els agents sanitaris, per tant, eren una població diversa. Així, els dipositaris de la tradició oral o poble medie exercien els seus coneixements al costat dels professionals de la medicina oficial. Cirurgians, apotecaris i metges coexistien amb barbers, sagnadors, comares, fetilleres, herbolaris, curanderos i un llarg etcetera de personatges que s'ocupaven de la salut. Aquest conjunt heterogeni oferia un autentic pluralisme assistencial. Al vèrtex de l'ampla piràmide es trobava el metge. Al llarg d'Europa hi havia universitats on es podia estudiar la medicina. Les dones, a excepció d'algunes ciutats italianes, tenien el pas barrat. Sols les classes altes de la societat tenien un accés facil als metges. De la resta de sanadors i sanadores, en feien ús quan calia. |
|---|