Relacions de parentiu entre nissagues de sanitaris berguedans
L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en els orígens de les diferents nissagues de sanitaris que van exercir a la comarca del Berguedà, durant els segles XVII, XVIII i XIX. A més a més, ens hem interessat per les relacions de parentiu entre els diferents metges, cirurgians, apotecaris, llevadore...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | libro |
| Fecha de publicación: | 2003 |
| País: | España |
| Institución: | UVic-UCC |
| Repositorio: | RiUVic. Repositori institucional de la UVic-UCC |
| OAI Identifier: | oai:dspace.uvic.cat:10854/180633 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10854/180633 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Metges Metges -- Biografia Medicina -- Història |
| Sumario: | L’objectiu d’aquest treball és aprofundir en els orígens de les diferents nissagues de sanitaris que van exercir a la comarca del Berguedà, durant els segles XVII, XVIII i XIX. A més a més, ens hem interessat per les relacions de parentiu entre els diferents metges, cirurgians, apotecaris, llevadores i adroguers de la comarca, amb la finalitat d'estudiar la seva implantació en el món rural comarcal, i quina influència van tenir en la societat del seu temps. Que molts del matrimonis tenien una finalitat social o professional, ja ho sabíem. Ara bé creiem que val la pena resseguir els emparentaments amb la finalitat de comprovar, fins a quin punt, aquesta endogàmia professional era certa o no i, quin pes específic va tenir al llargs dels anys. Per això, amb aquest estudi intentem, en conjunt, apropar-nos a la teranyina social i professional que moltes famílies van anar teixint; on s’establiren a la comarca del Berguedà, i on van exercir-hi les seves professions sanitàries. L’origen de les nissagues de sanitaris berguedans, és molt diversa. A començament del segle XVI, la comarca del Berguedà, com a tot Catalunya, la seva població havia quedat molt minvada, i en el recompte de cases habitades que es va fer l’any 1553, la comarca havia perdut una bona part dels seus habitants. De mica en mica, però, comença a créixer. Aquest augment del nombre d’habitants és un fet manifest arreu de Catalunya i degut a diferents factors. Un d’ells, força remarcable, es l’entrada i assentament al Principat de gent procedent de l’altra banda dels Pirineus, de tal manera que en algun lloc, la població immigrada gairebé arriba a la meitat de la població total. |
|---|