Bilingüisme i diglòssia al cinema català contemporani: el coronel Macià (Josep Maria Forn) i Salvador (Manuel Huerga)

És prou conegut que des que s’instaurà la democràcia la qüestió de la llengua com a instrument de mediació cultural a les autonomies espanyoles amb llengua pròpia ha esdevingut una font de disputa freqüent. Als territoris catalans aquest debat tingué especial importància durant la Transició però, qu...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Gimeno Ugalde, Esther
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2011
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:10230/69164
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10230/69164
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Bilingüisme
Cinema català
Descripción
Sumario:És prou conegut que des que s’instaurà la democràcia la qüestió de la llengua com a instrument de mediació cultural a les autonomies espanyoles amb llengua pròpia ha esdevingut una font de disputa freqüent. Als territoris catalans aquest debat tingué especial importància durant la Transició però, quan la polèmica entorn la definició de literatura catalana semblava ja ben tancada, la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 on la cultura catalana fou convidada d’honor, féu revifar velles tensions més d’interès mediàtic que no pas acadèmic. Recordem que en l’àmbit acadèmic hi ha un ampli consens per definir la literatura catalana, entenent per aquesta la producció literària escrita en llengua vernacla als territoris de parla catalana. Al contrari del que passà amb el cinema, durant la Transició, moment històric en què es debateren diferents aspectes de la cultura catalana arreu dels Països Catalans, hi hagué un ampli consens en trobar una definició de la nostra literatura. Al Congrés de Cultura Catalana, celebrat el 1977 amb un total de vint seccions, es consensuà una definició d’escriptor català que també serví per delimitar què s’havia d’entendre per literatura catalana