Teoría y práctica del ejemplo lexicográfico bilingüe. Análisis de los ejemplos de los diccionarios lituano - español / italiano / francés
L'exemple és un component necessari de tot diccionari de llengua, i especialment d'un bilingüe destinat a aprendre i usar una llengua estrangera. En aquest treball, després d'establir les bases teòriques i la terminologia usada (la lexicografia bilingüe, la concepció de l'diccion...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:249896 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/249896 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Lexicografia Lexicografía Lexicography Exemple Ejemplo Example Bilingüisme Bilingüismo Bilingualism Ciències Humanes |
| Sumario: | L'exemple és un component necessari de tot diccionari de llengua, i especialment d'un bilingüe destinat a aprendre i usar una llengua estrangera. En aquest treball, després d'establir les bases teòriques i la terminologia usada (la lexicografia bilingüe, la concepció de l'diccionari com a discurs metalingüístic de el lèxic i com a text condensat, els conceptes fonamentals de la metalexicografía referits a la microestructura), es determina la naturalesa i l'estatus teòric de l'exemple lexicogràfic, i més en concret, de l'bilingüe; s'ofereix una definició exhaustiva de l'exemple i s'especifiquen els trets distintius de l'exemple bilingüe que es desenvolupen a continuació. Es determinen els tipus d'exemples lexicogràfics, prestant una major atenció als de diccionaris bilingües. S'estudien les funcions que exerceixen els exemples (que són bàsicament les d'il·lustrar la informació oferta en l'article i aportar una informació complementària), el seu valor de model a partir de qual l'usuari pot formar sintagmes o oracions i la seva major o menor vinculació a l' sistema lingüístic (langue) o realitzacions pròpies de la parla (parole). L'exemple bilingüe no només il·lustra la paraula lematitzada sinó l'ús de l'equivalent, per això es distingeixen, de la categoria lexicogràfica de l'exemple, les unitats lèxiques fixes que en molts diccionaris bilingües es presenten tipogràficament com a exemples, però que en realitat no exemplifiquen, sinó que poden ser exemplificades: el infralema (subentrada), categoria el contingut es defineix en termes precisos (com infralema es presenten no només locucions, sinó també combinacions estables o peces lèxiques i pragmatemas que tenen un significat precís i, en la majoria dels casos , un equivalent canònic en una altra llengua). També s'analitzen els exemples la traducció no inclou l'equivalent presentat o que il·lustren un ús de la paraula lematitzada de la qual no s'ha donat tan sols equivalent. Atès que l'exemple il·lustra l'ús de la paraula lematitzada des de l'aspecte gramatical i lèxic, són objecte d'estudi exhaustiu les informacions gramaticals i lèxiques que aporta l'exemple. A més de les explicitacions morfològiques que pot revelar l'exemple, l'exemple mostra les implicacions sintàctiques de la paraula i aquí s'analitza quan l'exemple il·lustra una informació ja donada a l'article i quan aquesta ha de ser explicitada per l'usuari. El comportament combinatori de la paraula lematitzada és la informació més freqüent que aporta l'exemple, pel que es presta a aquest aspecte una atenció especial, començant pel mateix concepte de col·locació, que en l'àmbit de la lexicografia és força indeterminat. S'assenyala, però, que la funció de mostrar la combinatòria lèxica no és exclusiva de l'exemple, ja que la comparteix amb la indicació de cotext. També s'examina un tipus d'exemple, l'anomenat hipercondensado, que comparteix trets de l'exemple i de l'indicador de cotext. També s'analitza la informació pragmàtica que pot aportar l'exemple. Tots els aspectes relatius a l'exemple estan degudament il·lustrats amb mostres de diccionaris. No obstant això s'aplica tot l'aparell teòric exposat a l'anàlisi d'un corpus format per 3.835 segments presentats com a exemples de la lletra L dels diccionaris lituà-català / italià / francès. Es fa una primera distinció entre aquelles seqüències que corresponen al que en la primera part hem determinat com a exemple lexicogràfic i les que corresponen a la categoria de infralema. Després es divideixen els exemples en tres grans grups (oracions finites, oracions infinitivas i sintagmes no oracionals) i dins de cada grup es divideixen al seu torn en subgrups i s'analitzen els següents aspectes: quin tipus d'informació (gramatical, lèxica, pragmàtica) aporta o pot aportar cada tipus d'exemple, si l'exemple il·lustra o complementa la informació. |
|---|