Diferencias de grupo y sexo en la cognición social en el trastorno bipolar, la esquizofrenia y las personas sanas
Introducció. L’alteració de la cognició social, inclosa la capacitat de reconèixer emocions bàsiques (processament emocional) i d’interpretar estats mentals (teoria de la ment, ToM), està documentada en el trastorn bipolar i l’esquizofrènia. Alguns estudis suggereixen que els pacients amb trastorn b...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674521 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674521 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Processament emocional Procesamiento emocional Emotional processing Teoria de la ment Teoría de la mente Theory of mind Neurocognició Neurocognición Neurocognition Ciències de la Salut 616.89 |
| Sumario: | Introducció. L’alteració de la cognició social, inclosa la capacitat de reconèixer emocions bàsiques (processament emocional) i d’interpretar estats mentals (teoria de la ment, ToM), està documentada en el trastorn bipolar i l’esquizofrènia. Alguns estudis suggereixen que els pacients amb trastorn bipolar obtenen millors resultats que els pacients amb esquizofrènia en aquesta funció cognitiva. No obstant això, aquesta diferència no s’observa de forma consistent en tots els estudis. En persones sanes, les dones tendeixen a superar els homes en certs aspectes de la cognició social. En el trastorn bipolar i l’esquizofrènia els resultats són contradictoris. Objectius. Objectiu principal: comparar les diferències en el processament emocional i la ToM entre el trastorn bipolar, l’esquizofrènia i les persones sanes, i investigar les diferències relacionades amb el sexe. Objectius secundaris: explorar la relació entre els diferents subdominis de la cognició social i la influència que les variables sociodemogràfiques, clíniques i cognitives no socials exerceixen sobre el processament emocional i la ToM. Mètode. S’inclouen pacients amb trastorn bipolar I/II [estudis 2 i 3] i pacients amb esquizofrènia/trastorn esquizoafectiu [estudis 1, 2 i 3] aparellats per edat i anys d’educació amb un grup control de persones sanes [estudis 1 i 2]. El processament emocional s’examina mitjançant el Pictures of Facial Affect test (POFA), la ToM cognitiva de primer i segon ordre mitjançant històries de falsa creença, la ToM cognitiva d’ordre superior mitjançant la Hinting Task (HT) i la ToM afectiva mitjançant el Reading the Mind in the Eyes Test (RMET). Les diferències de grup i sexe s’analitzen mitjançant proves paramètriques (POFA, HT i RMET) i no paramètriques (històries de falsa creença). La relació entre els diferents subdominis de la cognició social i la influència de les variables sociodemogràfiques, clíniques i cognitives no socials s’exploren mitjançant regressions lineals/logístiques. Resultats. Ambdós grups de pacients obtenen pitjors resultats que les persones sanes en el POFA, la falsa creença de segon ordre, la HT i el RMET. Els pacients amb trastorn bipolar només obtenen millors resultats que els pacients amb esquizofrènia en la HT. Les diferències de sexe únicament s’observen en les persones sanes, sent les dones les que superen els homes en el POFA i el RMET. Més enllà de la malaltia, el POFA i la falsa creença de segon ordre emergeixen com els principals predictors del RMET. Una major edat, una intel·ligència general més baixa, els símptomes depressius subclínics, una pitjor memòria verbal i una velocitat de processament més lenta es relacionen amb dèficits més greus en la cognició social. Limitacions. El disseny transversal no permet fer inferències causals. Conclusió. Els pacients amb trastorn bipolar i esquizofrènia mostren dèficits en el processament emocional, la ToM cognitiva de segon ordre, la ToM cognitiva d’ordre superior i la ToM afectiva però no en la ToM cognitiva de primer ordre, que roman preservada en la majoria dels pacients. No obstant això, patir depressió subclínica es relaciona amb un major risc de dèficits sobrevinguts en aquesta funció cognitiva. Els pacients amb trastorn bipolar només superen els pacients amb esquizofrènia en la ToM cognitiva d’ordre superior. Per tant, les diferències entre aquestes dues poblacions clíniques poden ser més subtils del que suggereixen les investigacions anteriors i afectar únicament a aspectes específics de la ToM. Els nostres resultats indiquen que l’avantatge de les dones sanes en els aspectes emocionals i afectius de la cognició social pot perdre’s en el trastorn bipolar i l’esquizofrènia a causa de l’efecte de la malaltia. La vinculació entre el processament emocional i la ToM apunta a una possible relació jeràrquica entre els diferents subdominis de la cognició social. |
|---|