Remodelado y disfunción cardíaca en pacientes con riesgo de preeclampsia regulado por el ambiente anti- angiogénico
La preeclàmpsia és un trastorn hipertensiu específic de l'embaràs que afecta aproximadament entre un 2% i un 8% dels embarassos arreu del món i constitueix una causa important de morbiditat i mortalitat materna i perinatal. Es caracteritza per una disfunció placentària que pot donar lloc a comp...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:321574 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/321574 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Preeclàmpsia Preeclampsia Risc cardiovascular Cardiovascular risk Riesgo cardiovascular Factors angiogènics Angiogenic factors Factores angiogénicos Ciències de la Salut |
| Sumario: | La preeclàmpsia és un trastorn hipertensiu específic de l'embaràs que afecta aproximadament entre un 2% i un 8% dels embarassos arreu del món i constitueix una causa important de morbiditat i mortalitat materna i perinatal. Es caracteritza per una disfunció placentària que pot donar lloc a complicacions greus per a la mare, incloent disfunció multiorgànica, i a conseqüències adverses per al fetus, com la prematuritat o la restricció del creixement intrauterí. En la fisiopatologia de la preeclàmpsia hi té un paper clau el desequilibri entre els factors angiogènics i antiangiogènics. Concretament, s'observa un augment del factor antiangiogènic sFlt-1 (una tirosina quinasa soluble) i una disminució del factor de creixement placentari PlGF. La relació sFlt-1/PlGF s'utilitza actualment com a eina clínica per al diagnòstic i seguiment de la malaltia en dones amb sospita de preeclàmpsia. Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort en dones, responsables d'una de cada tres morts anuals. En aquest context, complicacions de l'embaràs com la preeclàmpsia s'han identificat com a factors de risc independents i rellevants per desenvolupar patologia cardiovascular a llarg termini. Diversos estudis han demostrat que les dones amb antecedents de preeclàmpsia, especialment en casos greus o d'inici precoç, tenen un risc augmentat de patir malaltia cardiovascular al llarg de la seva vida. La preeclàmpsia severa s'associa amb lesions cardíaques directes, que inclouen remodelació del cor, alteracions en la relaxació miocàrdica i disfunció diastòlica del ventricle esquerre. Comprendre els mecanismes subjacents a la remodelació cardíaca en dones embarassades amb alt risc de preeclàmpsia és fonamental per identificar aquelles amb major risc de desenvolupar malalties cardiovasculars futures, i així poder plantejar estratègies de prevenció i tractament tant per a les complicacions immediates com a llarg termini. La hipòtesi del nostre estudi planteja una estreta relació entre els factors de risc cardiovascular i la disfunció placentària. Es considera que una adaptació cardiovascular inadequada durant l'embaràs -ja sigui preexistent o desencadenada per factors de risc- juga un paper central en el desenvolupament de la insuficiència placentària i, per tant, en l'augment del risc cardiovascular futur. Amb l'objectiu d'analitzar aquests processos, es van dur a terme diversos estudis. Un d'ells fou una revisió sistemàtica i metanàlisi sobre l'ús de l'heparina de baix pes molecular (HBPM) en dones amb alt risc de preeclàmpsia. A més, es van realitzar estudis comparatius durant la primera meitat de l'embaràs entre dones amb alt i baix risc, utilitzant marcadors bioquímics (cardíacs i angiogènics) i tècniques biofísiques com l'ecocardiografia. Finalment, es va dissenyar un estudi longitudinal per avaluar l'evolució d'aquests paràmetres durant tot l'embaràs i establir models predictius. Els resultats obtinguts van ser molt rellevants. D'una banda, es va comprovar que la combinació d'HBPM i aspirina abans de la setmana 16 de gestació redueix significativament el risc de desenvolupar preeclàmpsia, independentment de la presència de trombofília. D'altra banda, les dones amb alt risc presenten des d'etapes molt primerenques alteracions en el perfil lipídic, els biomarcadors cardíacs i angiogènics, així com en els paràmetres ecocardiogràfics. Tot això suggereix una disfunció cardiovascular subclínica precoç. Entre les troballes més destacades s'inclouen nivells baixos de NT-proBNP (un pèptid natriurètic cerebral), augment de la massa ventricular esquerra, remodelació concèntrica i alteració de la funció diastòlica. Aquestes anomalies es mantenen al llarg de la gestació i s'agreugen en aquelles dones que desenvolupen finalment la malaltia, subratllant la importància de la resposta cardiovascular en la patogènesi de la preeclàmpsia. |
|---|