Implicación de los factores angiogénicos en el riesgo cardiovascular de las mujeres con preeclampsia
La preeclàmpsia (PE) és la complicació mèdica més freqüent de l'embaràs. Representa una de les principals causes de morbimortalitat materna i perinatal a nivell mundial, especialment aquells casos greus i d'aparició precoç. A la PE existeix una mala adaptació cardiovascular que, juntament...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690686 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690686 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Preeclàmpsia Preeclampsia Factors angiogènics Factoresangiogénicos Angiogenic factors Cardiovascular Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | La preeclàmpsia (PE) és la complicació mèdica més freqüent de l'embaràs. Representa una de les principals causes de morbimortalitat materna i perinatal a nivell mundial, especialment aquells casos greus i d'aparició precoç. A la PE existeix una mala adaptació cardiovascular que, juntament amb la disfunció endotelial, comporten un escenari de dany cardiovascular. No es coneix exactament quin és el mecanisme subjacent ni perquè les PE més greus i precoces són les que tenen pitjor funció cardíaca. Aquestes alteracions poden persistir postpart, i la PE es reconeix com un factor de risc per desenvolupar una malaltia cardiovascular en el futur. El desequilibri entre els factors angiogènics i antiangiogènics juga un paper important en la fisiopatologia de la PE: augmenta el factor antiangiogènic de la forma soluble del receptor tipus tirosina quinasa-1 (sFlt-1) i disminueix el factor proangiogènic factor de creixement placentari (PlGF). La ràtio sFlt-1/PlGF s'empra com a eina clínica en el maneig de les gestants amb sospita clínica de PE, amb una elevada sensibilitat i especificitat per a la detecció de PE i de les complicacions greus. La hipòtesi d'aquesta tesi és que el desequilibri entre els factors angiogènics i antiangiogènics determina el dany cardiovascular i el pronòstic de la PE; i que, d'altra banda, les gestants amb pitjor perfil angiogènic durant l'embaràs tenen més risc de desenvolupar complicacions cardiovasculars en el futur. Amb aquesta finalitat, s'ha avaluat la combinació de la ràtio sFlt-1/PlGF amb un marcador de dany cardíac (la porció N-terminal del propèptid natriurètic cerebral tipus B, NT-proBNP) i l'àcid úric per a la predicció de PE preterme. En segon lloc, s'han associat els factors angiogènics durant la gestació amb paràmetres d'avaluació del risc cardiovascular després de ~12 anys. Amb els resultats obtinguts podem concloure que la combinació de la ràtio sFlt-1/PlGF, el NT-proBNP i l'àcid úric millora la capacitat predictiva de la ràtio sFlt-1/PlGF per PE preterme, augmentant potencialment la precisió clínica. A més, s'ha constatat que les dones amb nivells disminuïts de PlGF durant l'embaràs associen xifres tensionals més altes, pitjor perfil lipídic i major remodelat cardíac ~12 anys després. Les dones amb PE i pitjor perfil angiogènic durant la gestació també presenten major gruix de la capa mitjana-íntima de la caròtida a llarg termini, augmentant la seva predisposició a l'aterosclerosi. Per tant, els factors angiogènics poden ajudar a identificar les dones amb més risc cardiovascular en el futur, amb l'objectiu de poder optimitzar les mesures preventives després del part. |
|---|