Models de traducció literària i audiovisual en català col·loquial: el cas de «Jackie Brown» de Quentin Tarantino

Aquest article tracta dels models de traducció col·loquial cap al català en el cas de la versió doblada (1997), la versió subtitulada (1997) i el guió traduït (1998) de Jackie Brown (1997) de Quentin Tarantino. El nucli de l’article és l’anàlisi i la comparació de la fonètica, la morfologia, la sint...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Pujol, Dídac
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2015
País:España
Institución:Universitat Pompeu Fabra
Repositorio:Repositorio Digital de la UPF
OAI Identifier:oai:repositori.upf.edu:10230/33472
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10230/33472
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Traducció literària
Traducció audiovisual
Doblatge
Subtitulació
Català col·loquial
Models de traducció col·loquial
Literary translation
Audio-visual translation
Dubbing
Subtitling
Colloquial Catalan
Colloquial translation models
Quentin Tarantino
Jackie Brown
Descripción
Sumario:Aquest article tracta dels models de traducció col·loquial cap al català en el cas de la versió doblada (1997), la versió subtitulada (1997) i el guió traduït (1998) de Jackie Brown (1997) de Quentin Tarantino. El nucli de l’article és l’anàlisi i la comparació de la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic de cada traducció catalana, que s’emmarca en els models lingüístics i de traducció vigents en el període objecte d’estudi. La conclusió a la qual s’arriba és que les tres traduccions utilitzen models de llengua col·loquial diferents. El guió traduït basteix un model trencador, sobretot en qüestions de representació fonètica i en el lèxic castellà que utilitza. La versió doblada s’adequa als criteris de traducció i doblatge de TV3: d’una banda, presenta una sintaxi relativament col·loquial (menys col·loquial que la de la versió subtitulada, però no tant com la del guió traduït); i, d’altra banda, fa ús d’una morfologia estàndard que explota poc els recursos col·loquials de la llengua meta. La versió subtitulada s’acosta més a la parla col·loquial que la versió doblada, sobretot en qüestions de lèxic, àmbit en el qual utilitza molts menys castellanismes que el guió traduït.