Actividades cuasidelimitadas: un estudio contrastivo español-chino

Aquesta tesi doctoral està dedicada a la caracterització aspectual de certs predicats als quals alguns autors han anomenat realitzacions-activitats o situacions tèlic-atèliques, com és el cas de planxar i rentar. En els estudis dedicats a aquests predicats, se sol insistir en la idea que es tracta d...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Cheng, Mengchao
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/695734
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/695734
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Aspecte lèxic
Lexical aspect
Aspecto léxico
Telicitat
Telicity
Telicidad
Delimitació
Boundedness
Delimitación
Ciències Humanes
81
Descripción
Sumario:Aquesta tesi doctoral està dedicada a la caracterització aspectual de certs predicats als quals alguns autors han anomenat realitzacions-activitats o situacions tèlic-atèliques, com és el cas de planxar i rentar. En els estudis dedicats a aquests predicats, se sol insistir en la idea que es tracta de predicats híbrids entre les activitats i les realitzacions. En aquest treball, tanmateix, hem defensat que són predicats atèlics i que, per tant, s’han de classificar dins la classe aspectual de les activitats. A aquest subtipus d’activitats els hem anomenat activitats quasidelimitades. Després de dur a terme una revisió bibliogràfica sobre el concepte de telicitat, hem observat que aquesta exigeix simultàniament tres condicions: la presència d’un telos, l’existència d’un canvi d’estat definit i la incrementalitat. Per avaluar-les, hem proposat diagnòstics específics aplicables a l’espanyol i al xinès. Els resultats obtinguts a partir de l’aplicació d’aquestes proves han evidenciat que, en ambdues llengües, els predicats objecte del nostre estudi no compleixen cap d’aquestes condicions, cosa que ens ha permès classificar-los com a predicats atèlics. Així mateix, hem posat de manifest que l’aparent comportament híbrid d’aquests predicats es deu a la delimitació: poden interpretar-se bé com a delimitats, bé com a no delimitats. Aquesta doble interpretació s’explica pel fet que es tracta de verbs de manera que, tanmateix, s’associen a un resultat convencional. La consecució d’aquest resultat pot funcionar com a delimitador; tanmateix, atès que aquests predicats no lexicalitzen el resultat, la possibilitat d’interpretar-los com a delimitats o com a no delimitats estarà determinada pel context. En definitiva, aquest treball posa de relleu que la distinció entre telicitat i atelicitat no concerneix únicament la presència o absència d’un límit final. A més, reivindica la rellevància de la delimitació com a criteri clau en la caracterització de les classes aspectuals. Així mateix, evidencia que les activitats tampoc no constitueixen una classe aspectual homogènia; per consegüent, cal admetre l’existència de diferents subtipus d’activitats.