Actividades cuasidelimitadas
Aquesta tesi doctoral està dedicada a la caracterització aspectual de certs predicats als quals alguns autors han anomenat realitzacions-activitats o situacions tèlic-atèliques, com és el cas de planxar i rentar. En els estudis dedicats a aquests predicats, se sol insistir en la idea que es tracta d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:322144 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/322144 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Aspecte lèxic Lexical aspect Aspecto léxico Telicitat Telicity Telicidad Delimitació Boundedness Delimitación Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral està dedicada a la caracterització aspectual de certs predicats als quals alguns autors han anomenat realitzacions-activitats o situacions tèlic-atèliques, com és el cas de planxar i rentar. En els estudis dedicats a aquests predicats, se sol insistir en la idea que es tracta de predicats híbrids entre les activitats i les realitzacions. En aquest treball, tanmateix, hem defensat que són predicats atèlics i que, per tant, s'han de classificar dins la classe aspectual de les activitats. A aquest subtipus d'activitats els hem anomenat activitats quasidelimitades. Després de dur a terme una revisió bibliogràfica sobre el concepte de telicitat, hem observat que aquesta exigeix simultàniament tres condicions: la presència d'un telos, l'existència d'un canvi d'estat definit i la incrementalitat. Per avaluar-les, hem proposat diagnòstics específics aplicables a l'espanyol i al xinès. Els resultats obtinguts a partir de l'aplicació d'aquestes proves han evidenciat que, en ambdues llengües, els predicats objecte del nostre estudi no compleixen cap d'aquestes condicions, cosa que ens ha permès classificar-los com a predicats atèlics. Així mateix, hem posat de manifest que l'aparent comportament híbrid d'aquests predicats es deu a la delimitació: poden interpretar-se bé com a delimitats, bé com a no delimitats. Aquesta doble interpretació s'explica pel fet que es tracta de verbs de manera que, tanmateix, s'associen a un resultat convencional. La consecució d'aquest resultat pot funcionar com a delimitador; tanmateix, atès que aquests predicats no lexicalitzen el resultat, la possibilitat d'interpretar-los com a delimitats o com a no delimitats estarà determinada pel context. En definitiva, aquest treball posa de relleu que la distinció entre telicitat i atelicitat no concerneix únicament la presència o absència d'un límit final. A més, reivindica la rellevància de la delimitació com a criteri clau en la caracterització de les classes aspectuals. Així mateix, evidencia que les activitats tampoc no constitueixen una classe aspectual homogènia; per consegüent, cal admetre l'existència de diferents subtipus d'activitats. |
|---|