Cicle de les rondalles de Ndjambu en el context de la literatura oral dels ndowe, El
Dintre del corpus de la narrativa oral dels ndowe (zona costanera del sud del Camerun, de la Guinea Equatorial continental i del nord del Gabon) existeix un grup de rondalles que presenten un tret distintiu original: el fet de compartir un cert nombre de personatges, que hi són perfectament tipifica...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/724 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0916109-113453 http://hdl.handle.net/10803/724 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Àfrica central Ndowe Contes populars africans Rondalles Cultura popular Ciències Humanes i Socials 572 |
| Sumario: | Dintre del corpus de la narrativa oral dels ndowe (zona costanera del sud del Camerun, de la Guinea Equatorial continental i del nord del Gabon) existeix un grup de rondalles que presenten un tret distintiu original: el fet de compartir un cert nombre de personatges, que hi són perfectament tipificats: i que figuren una família, el cap de la qual s'anomena "Ndjambu" (nom de l'avantpassat mític).<br/><br/>L'estudi d'aquestes rondalles pretén copsar-ne el funcionament i el significat. El punt de partida per a això són els estudis de Vladimir Propp i d'altres investigadors: i, a més a més d'aplicar-hi el mètode formalista del teòric rus, vol ampliar la recerca envers determinats punts en què Propp va incidir poc:<br/><br/>* el concepte teòric de rondalla, en oposició al concepte de llegenda.<br/>* el criteri de classificació.<br/>* la importància estructural dels personatges.<br/><br/>Dintre del cicle, els començaments de les rondalles esdevenen determinants: la <i>dissort</i> que un personatge concret introdueix en una situació inicial sostinguda per personatges concrets, dóna lloc a una trama narrativa que es desenvolupa a partir d'oposicions simples; i permet la seva adscripció a un sistema de grups i subgrups, dintre del qual es poden arribar a precisar:<br/><br/>- Rondalles que funcionen com a nucli del cicle i rondalles que en són complementàries.<br/>- Rondalles on personatges determinats assumeixen una funció estructural i rondalles on els mateixos personatges acompleixen una funció biogràfica.<br/><br/>Enfront de la divisió clàssica dels gèneres narratius orals (rondalla = inversemblant; llegenda = vertadera), es consideren els gèneres a partir de l'oposició dels tipus d'heroi que es poden trobar en el conjunt de la literatura oral ndowe: i la introducció del concepte normatiu de versemblança fa descubrir la lògica interna del cicle: la defensa de l'ordre tradicional, basat en la familia i el culte als avantpassats.<br/><br/>Finalment, els paral·lelismes que hom pot establir entre aquestes rondalles i algunes societats iniciàtiques, sobretot femenines, assenyalen l'origen probable del cicle i el situen en el context de tota una colla de manifestacions socials, religioses i culturals, que tenen l'objectiu comú de defensar la societat tradicional enfront del nou ordre occidental. |
|---|