El Cicle de les rondalles de Ndjambu en el context de la literatura oral dels ndowe
[cat] Dintre del corpus de la narrativa oral dels ndowe (zona costanera del sud del Camerun, de la Guinea Equatorial continental i del nord del Gabon) existeix un grup de rondalles que presenten un tret distintiu original: el fet de compartir un cert nombre de personatges, que hi són perfectament ti...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1993 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/35211 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/35211 http://www.tdx.cat/TDX-0916109-113453 http://hdl.handle.net/10803/724 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Ndowe (Poble africà) Contes populars Àfrica Ndowe (African people) Tales Africa |
| Resumo: | [cat] Dintre del corpus de la narrativa oral dels ndowe (zona costanera del sud del Camerun, de la Guinea Equatorial continental i del nord del Gabon) existeix un grup de rondalles que presenten un tret distintiu original: el fet de compartir un cert nombre de personatges, que hi són perfectament tipificats: i que figuren una família, el cap de la qual s'anomena "Ndjambu" (nom de l'avantpassat mític). L'estudi d'aquestes rondalles pretén copsar-ne el funcionament i el significat. El punt de partida per a això són els estudis de Vladimir Propp i d'altres investigadors: i, a més a més d'aplicar-hi el mètode formalista del teòric rus, vol ampliar la recerca envers determinats punts en què Propp va incidir poc: * el concepte teòric de rondalla, en oposició al concepte de llegenda. * el criteri de classificació. * la importància estructural dels personatges. Dintre del cicle, els començaments de les rondalles esdevenen determinants: la <i>dissort</i> que un personatge concret introdueix en una situació inicial sostinguda per personatges concrets, dóna lloc a una trama narrativa que es desenvolupa a partir d'oposicions simples; i permet la seva adscripció a un sistema de grups i subgrups, dintre del qual es poden arribar a precisar: - Rondalles que funcionen com a nucli del cicle i rondalles que en són complementàries. - Rondalles on personatges determinats assumeixen una funció estructural i rondalles on els mateixos personatges acompleixen una funció biogràfica. Enfront de la divisió clàssica dels gèneres narratius orals (rondalla = inversemblant; llegenda = vertadera), es consideren els gèneres a partir de l'oposició dels tipus d'heroi que es poden trobar en el conjunt de la literatura oral ndowe: i la introducció del concepte normatiu de versemblança fa descubrir la lògica interna del cicle: la defensa de l'ordre tradicional, basat en la familia i el culte als avantpassats. Finalment, els paral·lelismes que hom pot establir entre aquestes rondalles i algunes societats iniciàtiques, sobretot femenines, assenyalen l'origen probable del cicle i el situen en el context de tota una colla de manifestacions socials, religioses i culturals, que tenen l'objectiu comú de defensar la societat tradicional enfront del nou ordre occidental. |
|---|