Claus i reptes de la transició al Txad (1)
Sovint classificat com un dels països més vulnerables del món al canvi climàtic, el Txad enfronta un ampli, complex i interrelacionat ventall de reptes i elements de fragilitat i inestabilitat en les darreres dècades. Aquest clima d'inestabilitat es va agreujar amb la mort del president Idriss...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | informe técnico |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:311901 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/311901 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Transició al txad Canvi climàtic Inestabilitat Conflicte Transición en chad Cambio climático Inestabilidad Conflicto |
| Sumario: | Sovint classificat com un dels països més vulnerables del món al canvi climàtic, el Txad enfronta un ampli, complex i interrelacionat ventall de reptes i elements de fragilitat i inestabilitat en les darreres dècades. Aquest clima d'inestabilitat es va agreujar amb la mort del president Idriss Déby l'abril del 2021 i el subsegüent cop d'Estat militar, cosa que va situar el país a punt de l'abisme. Un consell militar va instal·lar Mahamat Idriss Déby, va suspendre la constitució i la va reemplaçar amb una carta de transició i la promesa d'eleccions lliures al cap de 18 mesos, després de la celebració d'un diàleg nacional. El diàleg, programat per al febrer del 2022, es va posposar a l'agost del 2022 per permetre que els grups armats reunits a Qatar des del març amb el Consell Militar de Transició poguessin participar després d'assolir un acord de pau, encara que alguns dels principals grups, com el FACT , van boicotejar l'acord. L'oposició i la societat civil, cada cop més silenciada i reprimida, segueix exigint una transició liderada per civils i eleccions creïbles. |
|---|