The end of energy abundance: Embracing biophysical limits to a low-carbon energy transition
Els escenaris de mitigació existents estimen les emissions i les vies energètiques que serien compatibles amb la limitació de l’escalfament global a 1,5‒2°C. No obstant això, en l’actualitat, aquests escenaris no estimen la quantitat d’energia necessària per construir i mantenir un sistema energètic...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688610 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688610 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Canvi climàtic Cambio climático Climate change Transició energètica Transición energética Energy transition Límits al creixement Límites al crecimiento Limits to growth Ciències Experimentals 504 |
| Sumario: | Els escenaris de mitigació existents estimen les emissions i les vies energètiques que serien compatibles amb la limitació de l’escalfament global a 1,5‒2°C. No obstant això, en l’actualitat, aquests escenaris no estimen la quantitat d’energia necessària per construir i mantenir un sistema energètic baix en carboni, ni la quantitat d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que estarien associades a aquesta transició. Es tracta d’un gran “research gap” a la literatura, ja que encara no està clar quina part del pressupost de carboni restant estaria lligat a la transició i quina part d’això quedaria efectivament perquè la societat produeixi béns i presti serveis amb combustibles fòssils. Calculo que les emissions associades a la transició podrien oscil·lar entre 70 GtCO2 i 395 GtCO2, amb una mitjana entre escenaris de 195 GtCO2. Mostro que la transició podria augmentar els requisits energètics del sistema energètic i pot requerir una disminució de l’ús net d’energia per càpita del 10%-34% durant l’impuls inicial de la transició. No obstant això, a diferència del que s’ha argumentat en estudis anteriors, una transició energètica amb baixes emissions de carboni no conduiria necessàriament a una disminució del rendiment energètic de l’energia invertida (EROI) del sistema energètic global a llarg termini. Concloc que un creixement continuat de l’ús d’energia pot ser incompatible amb l’objectiu d’evitar un canvi climàtic perillós. Tot i que l’ús de tecnologies d’emissions negatives pot desbloquejar energia addicional a partir de combustibles fòssils, l’augment global de l’energia disponible pot ser exagerat en els escenaris existents, a causa de la sobreestimació del potencial de mitigació realista i la falta de consideració dels alts requeriments energètics d’aquestes tecnologies. A més, l’ús de tecnologies d’emissions negatives pot disminuir l’eficiència del subministrament d’energia a la societat, donant lloc a un augment de la despesa econòmica en energia. La conclusió que una transició energètica amb baixes emissions de carboni pot limitar les perspectives de creixement de l’ús d’energia genera preocupació, ja que l’energia és un requisit clau per produir béns i serveis. Com aborden els escenaris de mitigació existents les implicacions socioeconòmiques d’aquesta limitació energètica? Trobo que els escenaris de mitigació existents perpetuen les sorprenents desigualtats en l’ús d’energia entre el nord global i el sud global. La falta de convergència equitativa es subratlla encara més pels escenaris que suposen emissions negatives. Tot i que aquests escenaris permeten un major ús d’energia global, l’energia addicional s’assigna de manera aclaparadora als països del Nord Global, que tenen el consum d’energia per càpita més alt. A més, els escenaris de mitigació existents no consideren que els límits al creixement energètic puguin tenir un efecte negatiu sobre l’economia. Per quadrar el creixement econòmic amb la disminució de l’ús d’energia, els escenaris de mitigació suposen millores ràpides i sense precedents en l’eficiència de l’ús de l’energia a l’economia global. No obstant això, la viabilitat d’aconseguir aquestes millores ha estat molt discutida. Per explorar si hi ha vies alternatives per aconseguir una transició energètica amb baixes emissions de carboni, esbozo una sèrie d’escenaris que suposen taxes més baixes de creixement econòmic mundial. Demostrem que un creixement econòmic més baix permet aconseguir una reducció suficient d’emissions amb millores d’eficiència energètica més moderades i una creació més lenta d’un sistema energètic baix en carboni. Parlo de les preocupacions sobre les implicacions negatives que pot tenir un menor creixement en el benestar social i la capacitat de pagar la transició. Sostenc que les polítiques de postcreixement centrades en la redistribució de la riquesa poden conduir a resultats socials desitjables sense comprometre l’objectiu d’evitar un canvi climàtic perillós. |
|---|