Claus i reptes de la transició a Txad (2)
Després de la mort del president Idriss Déby l'abril del 2021 i el subsegüent cop d'Estat militar, un consell militar va instal·lar Mahamat Idriss Déby com a nou president, va suspendre la Constitució i la va reemplaçar amb una carta de transició i la promesa d'eleccions lliures al ca...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | informe técnico |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:311976 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/311976 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Transició al Txad (2) Procés de pau Diàleg nacional Règim txadià Violència Proceso de paz Régimen chadiano Violencia Ruptura constitucional |
| Sumario: | Després de la mort del president Idriss Déby l'abril del 2021 i el subsegüent cop d'Estat militar, un consell militar va instal·lar Mahamat Idriss Déby com a nou president, va suspendre la Constitució i la va reemplaçar amb una carta de transició i la promesa d'eleccions lliures al cap de 18 mesos, després de la celebració d'un diàleg nacional. Tanmateix, aquests 18 mesos de transició han significat la consolidació del poder de Mahamat Déby, durant els quals ha utilitzat la violència per reprimir la dissidència i les protestes pacífiques que demanaven el retorn d'un govern civil. El procés de pau de Doha i el Diàleg Nacional Inclusiu van concloure amb la prolongació del mandat del Consell Militar de Transició sota la imatge d'un nou Govern, qualificat d'unitat nacional, i la continuïtat de la presidència de Mahamat Déby, la qual cosa ha suposat la perpetuació de la ruptura constitucional iniciada a l'abril de 2021. La perpetuació del règim de Mahamat Déby ha desencadenat el rebuig de l'oposició política i social i la subsegüent repressió per part dels cossos de seguretat, causant desenes de víctimes mortals, cosa que evidenciat la deriva autoritària del Govern i la voluntat de silenciar l'oposició política i social amb tots els mitjans al seu abast. La tèbia resposta internacional posa de manifest el fracàs de la comunitat internacional en el seu conjunt per evitar la deriva autoritària i repressora del règim txadià i llança un perillós missatge a altres països de la regió. |
|---|