Estudi i millora del procés de fabricació a una planta de marroquineria de peces de luxe

Aquest treball presenta un projecte de millora contínua aplicat a la planta de Louis Vuitton de Santa Perpètua de Mogoda, centrat en l’optimització de l’eficàcia i la qualitat de dues línies de producció de marroquineria: el model Bucci, corresponent a una línia consolidada, i el model Felicie, en f...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Morató Sebastià, Roger
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2026
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/457403
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/457403
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Leather industry and trade--Production control
Cuir--Indústria i comerç--Producció--Control
Àrees temàtiques de la UPC::Economia i organització d'empreses::Direcció d'operacions::Plantes de fabricació
Descripción
Sumario:Aquest treball presenta un projecte de millora contínua aplicat a la planta de Louis Vuitton de Santa Perpètua de Mogoda, centrat en l’optimització de l’eficàcia i la qualitat de dues línies de producció de marroquineria: el model Bucci, corresponent a una línia consolidada, i el model Felicie, en fase inicial d’industrialització. L’objectiu principal del projecte és reduir la diferència entre l’eficàcia real i el potencial teòric de les línies mitjançant la identificació i eliminació d’activitats sense valor afegit (NVA), així com la millora de l’estabilitat, l’estandardització i l’ergonomia dels processos productius, incrementant alhora la seguretat i la repetició fiable de les operacions. Per assolir aquests objectius, s’ha aplicat la metodologia DMAIC (Define, Measure, Analyze, Improve, Control), estructurant el projecte des de l’anàlisi preliminar fins a la implementació i avaluació de les millores. L’estudi es va basar en indicadors operatius habituals a la planta, especialment l’eficàcia del procés i la taxa de producte reparat, complementats amb eines Lean com l’anàlisi VA/NVA, els diagrames de flux (spaghetti), Gemba Walk, diagrama d’Ishikawa, 5S, SMED i Poka-Yoke. L’enfocament combinava observació directa, registre de dades i anàlisi quantitativa per identificar les causes principals de pèrdua d’eficàcia i establir prioritzacions clares per a les accions de millora. Els resultats inclouen la creació de plantilles i suports de posicionament específics, fabricats amb materials resistents i precisos mitjançant fresadora CNC, la reorganització del layout, la reducció de desplaçaments innecessaris i l’optimització del flux productiu, incloent la millora de l’ús del robot d’encolat. Aquestes intervencions van permetre establir estàndards operatius més clars i un entorn de treball més ordenat i ergonòmic. A la línia Bucci, aquestes accions van permetre reduir el temps dedicat a activitats NVA i disminuir la taxa de producte reparat del 10 % a l’1,5 %, assolint una millora global d’eficàcia d’aproximadament 9–10 punts percentuals. A la línia Felicie, les intervencions van reduir esperes i microparades, optimitzar canvis d’operació i simplificar el flux productiu, amb una recuperació estimada d’eficàcia del 15 %. Les conclusions del projecte confirmen que la identificació rigorosa d’ineficiències i la seva correcció amb eines Lean i DMAIC permeten obtenir millores tangibles i sostenibles, fins i tot en entorns amb alta variabilitat operativa. Es destaca la importància d’aplicar metodologies de millora contínua des de les primeres fases d’industrialització per prevenir la consolidació d’ineficiències estructurals, demostrant que la combinació d’intervencions tècniques, organitzatives i formatives és clau per incrementar l’eficàcia i la qualitat de la producció. Aquest enfocament estableix una base sòlida per a futurs projectes de millora i serveix com a model replicable per a altres línies o plantes industrials amb característiques similars.

Similares en LA Referencia